Ja han començat les negociacions. Com si jo i participés m'arriben missatges on m'avise amb qui ha de pactar Esquerra. Tothom em diu que la sociovergència seria fatal pel país, alguns amb una visió més tacticista creuen que seria bo per Esquerra: "a les properes arrasaríem!". Pensen que el Carod podria ser el cap de l'oposició. Però si la sociovergència és, només depèn del ZP, perquè és el primer a qui van mirar Mas i, sobretot, Duran i Lleida. No és estrany que Mas no agafés el telèfon quan els republicans el van trucar. N'hi ha que aposten pel tripartit (la majoria) i d'altres que aposten pel pacte nacional. Em fa gràcia això del pacte nacional. En les eleccions en què CiU ha marcat més programa neoliberal i dretà, és adir en les eleccions en què s'ha situat perfectament en l'eix dreta-esquerra, apostant per la primera opció, hi ha qui veuria un pacte CiU-ERC com a nacional. Malgrat el comportament tant "poc nacional" en l'estatut. Un pacte nacional seria un de concentració. CiU més ERC formarien un govern de centreesquerra, on CiU hauria de rebaixar ostensiblement les seves pretensions programàtiques de xecs socials.
La reedició del tripartit voldria dir reformular-lo amb un PSC debilitat i una ICV enfortida però minoritària i una ERC que torna a ser clau (qui sap si té la clau) a l'hora de fer govern. Un nou tripartit hauria de ser més estable i millor pactat l'engranatge a la sala de màquines, sense controvèrsies prescindibles ni unilateralismes. Això sí, Esquerra hauria de garantir el blindatge en l'aspecte nacional i lingüístic, no fos cas que el PSC es deixi condicionar pels populistes lingüístics de Boadella.
Hi ha hagut unes eleccions que fan trontollar el sistema de partits català, els grans han estat derrotats (CiU ha fracassat en la voluntat de governar en solitari i l'aparell del PSC en la de substituir manu militari a la vella guàrdia socialista), Esquerra i PP han aguantat i els dos petits, ICV i Ciutadans han begut cava a dojo, bé, els segons potser most o xampany, que és més cosmopolita. L'abstenció ha augmentat a l'igual que els vots en blanc i els nuls (herència del procés estatutari?).
Pel que sembla, el post-pujolisme continua essent de trànsit.
[@more@]
Els d'ERC sou uns venuts fastigosos al xarnego del PP Montilla.
ResponEliminaCrec que, en el cas de reeditar-se el govern catalanista i d'esquerres, ERC també podria, juntament amb ICV-EUiA, forçar un cert "blindatge social". Caldria exigir al PSC que potenciï la seva branca d'esquerres. Un Vicenç Navarro com a conseller d'economia seria un bon començament...
ResponEliminaDos matisos al teu article. 1) Encara no entenc perquè un hipotètic govern CiU-ERC rep el nom de "pacte nacional" i no, posem per cas, "pacte nacionalista". 2) Cal felicitar a ERC pels seus resultats, per consolidar-se en més de vint diputats. Ara bé, no crec que si el PP (14 diputats) és mitjà i Ciudadanos (3) és petit, la coalició ICV-EUiA (12) s'hagi d'encaixonar en el grup dels petits.
Salut i ànims davant les pressions que us toca rebre!
Al votant de CiU, que no crec que representi els votants de CiU, li responc amb un silenci.
ResponEliminaA l'amic Andreu dir-li que el Vicenç Navarro a Economia... l'admiro però una mica massa ortodòxa, no? millor com a ideòleg. En quan a ICV, fins ara era petit, no? 9 diputats, ara ha crescut.
Janacat, haurem de tenir paciència i l'esquena ampla, però ara hem de demostrar que som l'esquerra catalana que necessita el país, ara és l'hora de governar bé i que la gent ho sàpiga, no com fins ara.