Passa al contingut principal

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona, al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló.
En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura, la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres.
Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar.
M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà andalús d'aquell tant autèntic ha explicat la seva visió de la situació política catalana. Més o menys ha anat així: "ehto eh como zi un tio mu fuerte le vienen cinco drogaditos, le pegan y lo tumban". Ostres, m'he quedat de pasta de moniato (estranya expressió tardoral catalana). Ha comparat socialistes, republicans i inciatius (a més de ciutadans pel canvi -quin?- i esquerrans units i alternatius -a què?) amb cinc drogadictes!!! 
Llavors m'ha vingut al cap el professor Baldomero Cáceres que ha dit, en una conferència del matí, que el terme drogadictes és un terme repressiu que recau sobre a gent que surt de les normes dominants establertes. Potser aquest és el cas del tripartit (pentapartit segons el veí de Torelló) o Entesa Nacional i de Progrés (uf!).
Per acabar de pair la interpretació, com a mínim heterodoxa, del senyor abans esmentat res millor que un patronat del Teatre Cirvianum. Per final d'anys i per l'any que ve, la cosa pinta molt bé! 
I amb aquest post acabo un dia qualsevol...

[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est