Passa al contingut principal

Eleccions Catalanes '06: ERC té la clau però no sabem si hi ha pany

Després de tot: 21
Després d'un any polític de vertigen amb l'aprovació de l'estatut al Parlament, la retallada avalada per la PSOEvergència de Mas i ZP, la manifestació sobiranista més gran de la història, l'expulsió d'Esquerra del Govern, el referèndum estatutari, el decapitament del President Maragall, la campanya del DVD, del "jo no vull pactar amb ERC" de CiU i PSC i de les enquestes més desafortunades de la història: Esquerra Republicana de Catalunya, torna a tenir la clau ja que pot fer govern tant amb el PSC i ICV com amb Convergència i Unió.
Els 16 diputats o com a molt 20 que havíem de treure han estat 21 i consolidem la tercera posició amb una diferència apreciable vers els dos petits: PP i ICV.
El PArlament queda format per 48 diputats de CiU, 37 de PSC, 21 d'ERC, 14 de PP, 12 d'ICV i 3 de Ciutadans.
Tenim la clau, però hauran canviat el pany?
Ara bé, potser tenim la clau però potser ZP i el PSOE amb el camàlic Artur Mas han canviat el pany i la clau no hi entra, i només hi entrarà la de la sociovergència implícita d'un govern de Mas en minoria suportat estratègicament pel PSC. A Madrid la situació serà al revés, serà CiU que doni suport a ZP sense entrar al govern.
Hi entrarà la clau al pany?
Un president amb menys d'un milió de vots
Des del 1980, les primeres eleccions de la Generalitat recuperada, que un president de la Generalitat no era escollit per menys d'un milió de vots.
Si el 1980 va ser fruit de la divisió en 3 partits mitjans-grans (CDC, PSC, PSUC) i dos de mitjans (UCD i ERC), enguany ha estat per una participació molt baixa. Normalment els vots no es traspassen d'un partit a un altre, sinó que abans es passa per l'abstenció. Tots els partits menys ICV (i Ciutadans) han baixat, això vol dir que hi ha una gran bossa de votants que s'ho estan repensant de cara a les properes eleccions. Què pot passar? De nou un creixement de CiU fent-se amb l'hegemonia electoral absoluta del país? Recuperació del PSC? Sorpasso d'ERC al PSC? És una incògnita que aclarirar depèn com vagi aquesta legislatura, com es gestioni el govern i com es gestionin les aliances.
Baixada però consolidació com a segona força
Tant a Osona com a Torelló, Esquerra ha baixat però s'ha consolidat com la segona força política per darrera de CiU.
Com arreu del país la baixada en la participació, malgrat ha estat més alta que a la resta de Catalunya, ha provocat que tots els partits hagin perdut vots a excepció d'ICV.
A Torelló, és important que ERC es consolida com a partit gran, superant el 20% en les dues darreres eleccions catalanes i les darreres espanyoles. Aquesta base l'hem de saber gestionar i ens ha de catapultar a un salt qualitatiu a les properes municipals.
El millor diputat que ha tingut Osona en aquesta darrera legislatura, Josep Maria Freixanet, de moment no entra. PSC i ICV també perden la representació comarcal, que sols queda en mans (terrible!) de CDC i, sobretot, d'Unió!
Sorpresa desagradable
Els lerrouxistes, com els defineix encertadament l'Albert, de Ciutadans de Boadella, Espada & Co. han tret representació, i s'han estrenat amb tres diputats!
El problema no és que siguin al Parlament, sinó per què hi ha tanta gent que els vota? Com és que un partit que juga amb la demagògia lingüística té 3 diputats?
PACMA
Malgrat no sóc partidari que es presentés, felicito al PACMA per haver atret a més de13.000 votants, animals tots ells, segur!
El meu amic Manel té l'honor de ser el líder del partit extraparlamentari més important d'Osona amb el 0.49% dels vots superant en escreix els Ciutadans.
[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda