Passa al contingut principal

Govern d'Entesa Nacional i pel Progrés: la segona oportunitat.

 
El Govern d'Entesa Nacional i pel Progrés, el govern tripartit (si comptem a Ciutadans pel Canvi com a PSC i a EUiA com a ICV) de partits d'esquerres, ja és una realitat.
Montilla ha pres possessió del càrrec, juntament amb el Vice-president Carod-Rovira i la resta de consellers.
Els socialistes, a més de la presidència compten amb 6 conselleries, els ecosocialistes 2. Per segona vegada des de la fi de la dictadura de Franco, els independentistes tornem a ser presents en un govern de Catalunya, amb una Vice-presidència i 4 conselleries: Governació, Acció Social i Ciutadania (antiga Benestar i Família), Innovació (la fusió d'Indústria, Comerç i Universitat i Recerca) i Cultura i Comunicació.
D'aquest govern en voldria destacar alguns aspectes:
- La ja esmentada presència d'un partit independentista al govern català, que amb el partit nacionalista de dreta a l'oposició demostra que hi ha dos espais electorals potencialment sobiranistes (de moment CiU no ho és), fet que ens ha de portar a l'optimisme ja que el sobiranisme pot créixer sense límits a casa nostra.
- Tenim un president que va arribar en les onades de la immigració dels 60, és andalús i parla el català amb deficiència. Aquest fet que pot sembla paradoxal, el fet que en una nació que l'element bàsic d'identificació és la llengua el president no la parli bé, ens demostra que Catalunya pot ser capaç d'aglutinar totes les cares d'aquesta Catalunya que tenim. En quan al català del president, si algú ha passejat per Cornellà o Santa Coloma, entendrà que tant de bo tos els veïns d'allà el parlessin i gual i fessin classes per millorar-lo.
- L'edició d'aquest govern s'ha fet sense tantes pompes ni flaixos com l'altre. Sembla que serà una legislatura de serenitat en les formes. Hi ha qui diu que ens avorrirem, potser sí, però en un govern els sobresalts no són bons per la salut.
- Personalment tinc dos dubtes en les conselleries: com se''n sortirà Saura amb Interior? aquest cop haurà de "mullar-se", si s'equivoca no serà el mateix que la llufa del bus de l'Estatut. Sabrà portar el departament i deixar contents a una militància reticent a tenir aquesta conselleria?
L'altra és si el Tete Maragall (l'Ernest) és conseller per capacitat o per quota maragalliana.
- Es diu que el govern tindrà un sanedrí que serà el motor del govern, estarà format per Montilla, Carod, Castells, Saura i Puigcercós. Un nucli que ha de marcar el ritme i la ruta d'un govern que molta gent es mirarà amb lupa.
- Després de Terradelles, Pujol i Maragall, presidents de gran personalitat pública, tenim un President auster i mancat d'èpica. Quina empremta deixarà Montilla? tenim, com a mínim, una legislatura per observar-ho.
Dos enllaços diferents i interessants:
Antonio Robles (Ciutadans): El Govern d'Entesa y el suicidio del PSC
[@more@]

Comentaris

  1. Jo també coincideixo amb els dubtes sobre aquests consellers, especialment amb el Saura, després de veure com s'ho han pres els seus això de tenir Interior, Crec que Iniciativa, amb una posició de força després de les eleccions, no ha sapigut negociar.
    Pel què fa a Esquerra, em limitaré a dir que el nou conseller de Cultura i Comunicació no el conec, però tothom que sento en dóna bones referències.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...