Passa al contingut principal

Govern d'Entesa Nacional i pel Progrés: la segona oportunitat.

 
El Govern d'Entesa Nacional i pel Progrés, el govern tripartit (si comptem a Ciutadans pel Canvi com a PSC i a EUiA com a ICV) de partits d'esquerres, ja és una realitat.
Montilla ha pres possessió del càrrec, juntament amb el Vice-president Carod-Rovira i la resta de consellers.
Els socialistes, a més de la presidència compten amb 6 conselleries, els ecosocialistes 2. Per segona vegada des de la fi de la dictadura de Franco, els independentistes tornem a ser presents en un govern de Catalunya, amb una Vice-presidència i 4 conselleries: Governació, Acció Social i Ciutadania (antiga Benestar i Família), Innovació (la fusió d'Indústria, Comerç i Universitat i Recerca) i Cultura i Comunicació.
D'aquest govern en voldria destacar alguns aspectes:
- La ja esmentada presència d'un partit independentista al govern català, que amb el partit nacionalista de dreta a l'oposició demostra que hi ha dos espais electorals potencialment sobiranistes (de moment CiU no ho és), fet que ens ha de portar a l'optimisme ja que el sobiranisme pot créixer sense límits a casa nostra.
- Tenim un president que va arribar en les onades de la immigració dels 60, és andalús i parla el català amb deficiència. Aquest fet que pot sembla paradoxal, el fet que en una nació que l'element bàsic d'identificació és la llengua el president no la parli bé, ens demostra que Catalunya pot ser capaç d'aglutinar totes les cares d'aquesta Catalunya que tenim. En quan al català del president, si algú ha passejat per Cornellà o Santa Coloma, entendrà que tant de bo tos els veïns d'allà el parlessin i gual i fessin classes per millorar-lo.
- L'edició d'aquest govern s'ha fet sense tantes pompes ni flaixos com l'altre. Sembla que serà una legislatura de serenitat en les formes. Hi ha qui diu que ens avorrirem, potser sí, però en un govern els sobresalts no són bons per la salut.
- Personalment tinc dos dubtes en les conselleries: com se''n sortirà Saura amb Interior? aquest cop haurà de "mullar-se", si s'equivoca no serà el mateix que la llufa del bus de l'Estatut. Sabrà portar el departament i deixar contents a una militància reticent a tenir aquesta conselleria?
L'altra és si el Tete Maragall (l'Ernest) és conseller per capacitat o per quota maragalliana.
- Es diu que el govern tindrà un sanedrí que serà el motor del govern, estarà format per Montilla, Carod, Castells, Saura i Puigcercós. Un nucli que ha de marcar el ritme i la ruta d'un govern que molta gent es mirarà amb lupa.
- Després de Terradelles, Pujol i Maragall, presidents de gran personalitat pública, tenim un President auster i mancat d'èpica. Quina empremta deixarà Montilla? tenim, com a mínim, una legislatura per observar-ho.
Dos enllaços diferents i interessants:
Antonio Robles (Ciutadans): El Govern d'Entesa y el suicidio del PSC
[@more@]

Comentaris

  1. Jo també coincideixo amb els dubtes sobre aquests consellers, especialment amb el Saura, després de veure com s'ho han pres els seus això de tenir Interior, Crec que Iniciativa, amb una posició de força després de les eleccions, no ha sapigut negociar.
    Pel què fa a Esquerra, em limitaré a dir que el nou conseller de Cultura i Comunicació no el conec, però tothom que sento en dóna bones referències.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda