Passa al contingut principal

Un Fruco de préssec

Fa dies que bec un suc embotellat de préssec. Però sols avui m'ha vingut al cap la marca Fruco. Quan era petit, allà als vuitanta, dels sucs en dèiem Fruco, com la marca. És com el kleenex o la coca cola, la marca usurpa el nom del producte.
La paraula Fruco, junt al gust del suc de préssec m'ha transportat a una època, on vivia el hiverns intensament boirosos de Manlleu, res a veure amb els de Torelló. La boira, a vegades, era tant espessa que el campanar mític de Manlleu desapareixia.
Eren els anys que vestia la bata a ratlles blanques i blaves del Col.legi del Carme de Manlleu, les monges. No anava amb els pantalons curts perquè els odiava, així que tampoc portava els genolls pelats, sols amb morats.
Cada dia, quan acabava els extraescolars (dibuix i anglès) anava a buscar el meu avi als "jubilats". Hi feia una olor intensa de cigars, tots fumaven mentre jugaven a cartes, pocs bevien i els que ho feien o no fumaven o no jugaven a cartes. Potser depèn de quina edat només es tolera un nombre màxim de vicis...
En aquelles taules plena d'experiencia, arrugues i memòria a vegades desmemoriada, folrades pel tapet verd, vaig aprendre a jugar a la botifarra. El que no he entès mai era com hi podien jugar apostant blat de moro...
I tot això bevent un Fruco de préssec, malgrat que no m'agrada el préssec.
[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació