Passa al contingut principal

Un Fruco de préssec

Fa dies que bec un suc embotellat de préssec. Però sols avui m'ha vingut al cap la marca Fruco. Quan era petit, allà als vuitanta, dels sucs en dèiem Fruco, com la marca. És com el kleenex o la coca cola, la marca usurpa el nom del producte.
La paraula Fruco, junt al gust del suc de préssec m'ha transportat a una època, on vivia el hiverns intensament boirosos de Manlleu, res a veure amb els de Torelló. La boira, a vegades, era tant espessa que el campanar mític de Manlleu desapareixia.
Eren els anys que vestia la bata a ratlles blanques i blaves del Col.legi del Carme de Manlleu, les monges. No anava amb els pantalons curts perquè els odiava, així que tampoc portava els genolls pelats, sols amb morats.
Cada dia, quan acabava els extraescolars (dibuix i anglès) anava a buscar el meu avi als "jubilats". Hi feia una olor intensa de cigars, tots fumaven mentre jugaven a cartes, pocs bevien i els que ho feien o no fumaven o no jugaven a cartes. Potser depèn de quina edat només es tolera un nombre màxim de vicis...
En aquelles taules plena d'experiencia, arrugues i memòria a vegades desmemoriada, folrades pel tapet verd, vaig aprendre a jugar a la botifarra. El que no he entès mai era com hi podien jugar apostant blat de moro...
I tot això bevent un Fruco de préssec, malgrat que no m'agrada el préssec.
[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda