Passa al contingut principal

1 any de blocaire

Avui fa un any que vaig escriure el meu primer post al bloc (o blog). Parlava de la JERC, de la importància que els joves fem política, i del valor que té. A vegades les formes juvenils topen amb la serietat ensopida d'alguns polítics adults adults, a vegades adulterats.
Des de llavors he escrit més de 100 posts, alguns fins i tot no els he publicat. A vegades, el pudor, fa que les intimitats no apareguin a la xarxa. malgrat que a vegades s'entreveuen.
Els meus posts són bàsicament polítics, també n'hi ha de personals i un de literari. Aquests darrers me'ls reservo per relats en català.
He tingut comentaris també, alguns amics, d'altres gens. Alguns amb signatures conegudes, d'altres no. A vegades he rebut comentaris a través de l'email d'Esquerra de Torelló, un de molt bo era al meu post sobre la denúncia dels militars a Iu Forn, un home estava molt indignat.
El què és interessant són els debats que sovint s'instal.len en l'apartat de comentaris dels post. Per cert, només he censurat un comentari, per racista i insistent, en un post relacionat amb l'Anglada.
En quan a les lectures, els amics de bloc.cat haurien de millorar el tema del comptador, per donar resposta a la vanitat i curiositat de qui escriu. En aquests moments no sé quanta gent ha entrat per compartir el que he escrit. També sóc incapaç de posar-hi un comptador aliè...
Només donar gràcies als lectors que em llegeixen i els comentaristes que em comenten.
Per acabar deixo constància del meu top 14 personal:
[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Em canvio de casa blocaire...

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça http://casalsprat.blogspot.com   Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo... em sap greu abandonar el .CAT   [@more@]

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Ràdio Ona, la ràdio de Torelló

Ràdio Ona ha estat reconeguda per les ràdios locals de Catalunya. Torelló té el privilegi de tenir una ràdio local dinàmica i que fins ara ha estat una pedrera per professionals del periodisme, no és estrany sentir veus conegudes en ràdios nacionals o veure noms coneguts signant en diaris i setmanaris nacionals i comarcals de primer nivell. Si mirem el panorama global de les ràdios locals, Ràdio Ona és de les que funciona millor, malgrat les dificultats en les millores d'infrastructures, tot i que en els últims anys s'ha invertit en millores d'equipament. Però si aquesta ràdio nostre és tant viva i dinàmica és per l'esperit que té, la de les persones que hi col.laboren i hi treballen, que no formen un grup estàtic, sinó que es va regenerant i mutant. Ràdio Ona ha tingut diferents funcions com ara la informativa, la cultural, l...