Em pensava que seria un divendres (festiu) tranquil, segurament em quedaria a casa llegint o escrivint. Al final, però, he anat a cinema amb una parella amiga. Voldria constatar que no he fet d'espelma...
Hem anat a veure "El perfum", al cinema El Vigatà, la feien en català.
La ciutat estava pleníssima pel Mercat Medieval i freda amb l'arribada de l'hivern. Ha costat, però sembla que ja s'instal.larà aquí definitivament, fins que arribi la primavera.
Aprovisionats amb crispetes i Pepsi, hem mirat el film.
Primer vull dir que no he llegit la novel.la, me la van regalar pel meu aniversari (avui fa un mes que tinc 29 anys...uf!). Així que hi he anat sense cap mena de prejudici.
La pel.lícula està plena d'escenaris i paisatges familiars, sobretot de Girona i Besalú. El film hi ha bastant de català, a més dels escenaris, la Fura dels Baus té a veure amb l'orgia final i hi ha un munt d'actors catalans.
La història és sorprenent. Així és com la defineixo. Patrick Süskind, l'autor de la novel.la va construir una gran història. El final et va deixant bocabadat, no per la típic final sorpresa dels trílers, sinó pel fantàstic final.
En quan el film, dirigit per l'alemany Tom Tykwer, té moments de tot. És una pel.lícula llarga que decau en alguns moments, sobretot en la part dels assassinats, quan el protagonista Jean Baptiste Grenouille actua a Grasz, on va aprendre a copsar les essències de les coses (i quines coses!). Però per mi, el gran fracàs (una paraula massa dura potser) de Tykwer és no saber transmetre les olors per la pantalla ni pel so. Aquests petits moments olfactils són buits. Jo crec que aquest era el gran repte de Tykwer, i no ho aconsegueix.
La resta de la pel.lícula, però, està molt ben aconseguida, com ara l'actuació del gran Dustin Hoffman. M'agrada molt la imatge d'un temps brut com era el XVIII, lluny de l'idealisme versallesc. És com el mite Camelot que fa que l'edat medieval enlluerni a molta gent, però tant el XVIII com el XIII eren segles pudents. I al Mercat Medieval no fa pudor...
[@more@]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada