Passa al contingut principal

El Perfum, enmig del Mercat Medieval de Vic

Em pensava que seria un divendres (festiu) tranquil, segurament em quedaria a casa llegint o escrivint. Al final, però, he anat a cinema amb una parella amiga. Voldria constatar que no he fet d'espelma...
Hem anat a veure "El perfum", al cinema El Vigatà, la feien en català.
La ciutat estava pleníssima pel Mercat Medieval i freda amb l'arribada de l'hivern. Ha costat, però sembla que ja s'instal.larà aquí definitivament, fins que arribi la primavera.
Aprovisionats amb crispetes i Pepsi, hem mirat el film.
Primer vull dir que no he llegit la novel.la, me la van regalar pel meu aniversari (avui fa un mes que tinc 29 anys...uf!). Així que hi he anat sense cap mena de prejudici.
La pel.lícula està plena d'escenaris i paisatges familiars, sobretot de Girona i Besalú. El film hi ha bastant de català, a més dels escenaris, la Fura dels Baus té a veure amb l'orgia final i hi ha un munt d'actors catalans.
La història és sorprenent. Així és com la defineixo. Patrick Süskind, l'autor de la novel.la va construir una gran història. El final et va deixant bocabadat, no per la típic final sorpresa dels trílers, sinó pel fantàstic final.
En quan el film, dirigit per l'alemany Tom Tykwer, té moments de tot. És una pel.lícula llarga que decau en alguns moments, sobretot en la part dels assassinats, quan el protagonista Jean Baptiste Grenouille actua a Grasz, on va aprendre a copsar les essències de les coses (i quines coses!). Però per mi, el gran fracàs (una paraula massa dura potser) de Tykwer és no saber transmetre les olors per la pantalla ni pel so. Aquests petits moments olfactils són buits. Jo crec que aquest era el gran repte de Tykwer, i no ho aconsegueix.
La resta de la pel.lícula, però, està molt ben aconseguida, com ara l'actuació del gran Dustin Hoffman. M'agrada molt la imatge d'un temps brut com era el XVIII, lluny de l'idealisme versallesc. És com el mite Camelot que fa que l'edat medieval enlluerni a molta gent, però tant el XVIII com el XIII eren segles pudents. I al Mercat Medieval no fa pudor...
[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació