Passa al contingut principal

El Periódico de la Catalunya Borbònica

 “(...)estrènyer els llaços entre qui representa el futur de la institució monàrquica i una societat, la catalana, que mira amb simpatia la família reial per la seva contribució a la consolidació de la democràcia a Espanya i a l'impuls de l’autogovern a Catalunya, que ha assolit cotes desconegudes en la nostra història”.

Això és el que provoca una visita de l’hereu dels Borbons espanyols a la redacció de El Periódico. Aquest fragment és extret de l’editorial d’avui. Sembla que el germà Nadal periodista ha esdevingut un monàrquic de pro. Potser vol fer mèrits per fer el salt a La Vanguàrdia?

Com a membre del “sector republicà i independentista, però d'irreprotxable actitud democràtica” (i és que no és normal ser republicà i independentista i ser democràtic?), tal com diu, també, l’editorial del diari barceloní, hi ha una cosa que m’alegra i una altra que m’indigna.M’alegra que s’argumenti amb falsetats les bondats de la monarquia espanyola, això demostra el seu poc fonament.

Parlar que la societat catalana mira amb simpatia a la família reial per haver consolidat la democràcia em sembla un tòpic a l’estil “futbol es futbol”, perquè el Borbons no s’han atrevit a fer una cosa que si que va fer un demòcrata com Pinochet: un referèndum per validar-se, que, per cert, va perdre. Però parlar que la monarquia ha impulsat l’autogovern em sembla una broma i si continuem amb les “cotes desconegudes en la nostra història”, llavors ho trobo una aberració.I aquesta aberració, que d’un cop de teclat esborra la història catalana d’abans de Felip V, quan Catalunya havia estat independent en forma de Comtat de Barcelona i que després es va confederar dins la Corona d’Aragó que més tard es va confederar amb la de Castella, ve després d’uns dies d’aferrissada defensa de la memòria històrica per part del rotatiu. I això és indignant.

Ja he escrit que la memòria històrica va més enllà de la Guerra Civil i la dictadura de Franco. Però el que fa El Periódico és manipular la història per defensar una institució tant poc democràtica (trenca el principi d’igualtat de dret en la ciutadania) i arcaica com la monarquia.

El Periódico de Nadal vol ser establishment, vol ser La Vanguardia del PSC, monàrquica i submisa.

[@more@]

Comentaris

  1. Jordi,
    Dubtabes que el Periòdico vol ser això que dius? Cal que vingui el rei dels espanyols per fer la descoberta?
    A mi, més que el Periòdico, em preocupan d'altres. Que ben bé no sé per on agafar-los. Això no em passa amb el Periòdico, per exemple.

    ResponElimina
  2. La monarquia és la representació de l'estat i no haurien de poder visitar-nos sense que, amb el tó adequat, els hi fessim arribar els greuges que pateix la societat catalana.
    Fins aviat,
    Marc
    www.catalunyafastforward.blogspot.com

    ResponElimina
  3. Fins ara no t'havies assabentat de quin peu calça el Periódico, doncs ja podem plegar!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...