Passa al contingut principal

Els debats estèrils de la JSC

Els de la JSC no els hi deu agradar el govern d'Entesa. Potser tenen algun ull de poll com la consellera Tura, que és consellera però no del què li agradaria, així que es posa a criticar el pacte davant de micros.
Ara els joves socialistes de Catalunya denuncien l'esterilitat del debat sobre l'autodeterminació, ja que creuen que la millora de les polítiques socials i la independència no tenen res a veure. No sé si tenen en compte les balances fiscals, malgrat que el tiet Zapatero no les vol publicar, però em sembla que les polítiques socials s'han de finançar, oi? Ser espanyols ens surt molt car econòmicament i als espanyols els hi surt molt rentable.
L'ex-consellera d'Educació, Marta Cid, en una visita a Torelló va explicar que el President Maragall li va dir que seria interessant anar a veure les aules d'Extremadura, que estan informatitzades, que li agradaria saber com ho havien fet. Cid li va dir que per saber-ho no calia anar allà, sols era necessari tenir els nostre euros.
Si fóssim un estat català independent això no passaria, llavors tindríem els recursos i serien els catalans qui elegirien quin estat del benestar voldrien, sense límits. Els catalans han de tenir dret d'elegir si volen tenir un país socialment avançat o no, ara no ho poden fer, perquè no tenim els recursos que nosaltres generem. Jo ho vull, però sé que no ho podrem aconseguir.
Esquerra s'ha volgut involucrar en la governabilitat de Catalunya per dos motius, el primer per fer polítiques nacionals i socials, la segona per eixamplar l'espai de l'esquerra nacional que és ERC i caminar cap a la sobirania.
Ja en començo a estar fart de la cantarella dels debats estèrils, si la JSC encara creu que independència és estelada i prou estan en un error. S'haurien de començar a posar al dia del país on viuen i deixar d'estar confosos.
[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació