Passa al contingut principal

Ràdio Ona, la ràdio de Torelló

Ràdio Ona ha estat reconeguda per les ràdios locals de Catalunya. Torelló té el privilegi de tenir una ràdio local dinàmica i que fins ara ha estat una pedrera per professionals del periodisme, no és estrany sentir veus conegudes en ràdios nacionals o veure noms coneguts signant en diaris i setmanaris nacionals i comarcals de primer nivell.
Si mirem el panorama global de les ràdios locals, Ràdio Ona és de les que funciona millor, malgrat les dificultats en les millores d'infrastructures, tot i que en els últims anys s'ha invertit en millores d'equipament. Però si aquesta ràdio nostre és tant viva i dinàmica és per l'esperit que té, la de les persones que hi col.laboren i hi treballen, que no formen un grup estàtic, sinó que es va regenerant i mutant.
Ràdio Ona ha tingut diferents funcions com ara la informativa, la cultural, la formativa i la social. La informativa és evident, els noticiaris diaris d'una molt bona qualitat segurament són l'enveja d'altre emissores municipals. Ràdio Ona sempre és present en tot els esdeveniments de Torelló i la resta de la Vall del Ges. A vegades sembla que els periodistes es doblin per estar a tants llocs.
La funció cultural la podríem observar des de la dimensió global, amb música, informació sobre l'actualitat cultural, etc., i també des de la dimensió  interna de Torelló. Aquesta darrera és molt important. Moltes entitats participen en la ràdio, a més de programes que fan bulli l'olla sobre la vida cultural de Torelló. A Ràdio Ona s'informa de la cultura, però també s'hi viu.
La funció formativa l'he apuntat al principi, és una plataforma formativa per a periodistes, hi ha molts noms que ens poden venir al cap ràpidament (o potser ens hi ve més ràpida les veus). Però també hi ha una formació a nivell tècnic, és de celebrar veure nois i noies tant joves remenant taules de so i ordinadors. I bé, en l'àmbit de consum propi, quants polítics s'han format a l'hora de parlar davant un micròfon a Ràdio Ona? després d'unes quantes intervencions ja no se'ns fa tant gran el micròfon, i això es nota més endavant.
I per acabar hi ha la social, Ràdio Ona és un lloc de relació intern i extern, un element dinamitzador de les interrelacions entre generacions i diferents entitats i grups que conviuen en la ràdio, compartint diferents gustos i diferents inquietuds. Però Ràdio Ona també és un element de cohesió municipal, una eina de creació i enfortiment de la identitat comuna de Torelló i tots els seus veïns. Perquè la comunitat no es crea a base de pagar impostos, sinó de compartir la quotidianitat material i "espiritual", si se'm permet.
Ara vivim un moment d'impàs, les ràdios conviuen en un escenari on ha aparegut i apareixeran altres mitjans de comunicació, com ara Internet o les televisions comarcals, aviat digitals. També han aparegut versions diferents de premsa escrita, com ara gratuïts que no es dediquen sols a anunciar sinó també a informar. Tot això afecta la publicitat, el combustible que fa anar aquests mitjans, juntament amb les subvencions de les entitats, no ho oblidem.
Només cal parlar amb responsables d'altres mitjans de la zona per arribar sempre a la mateixa conclusió: hi ha el mateix pastís (publicitari) però hi ha més comensals. A Ràdio Ona ja s'ha notat.
Però la ràdio té altres problemes com la inestabilitat laboral dels responsables, que esperem posar fil a l'agulla en els propers mesos. Aquest fet haurà de dignificar les tasques dels professionals que estan davant de la ràdio.
Aquest haurà de ser el pas inicial per caminar cap al model de ràdio que volem per Torelló. Esquerra ho tenim clar, no podem prescindir d'una eina cultural, informativa, formativa i de cohesió social, cal consolidar el model actual i fugir de temptacions de ràdio fórmula o de connexions a ràdios d'àmbit provincial o nacional.
[@more@]

Comentaris

  1. Bona definició del que ha de ser la nostra emissora. Però també cal explicar quins són els problemes estructurals que pateix Ràdio Ona. Al meu bloc n'exposso alguns.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...