El finat 2006 ha estat tot ell convuls, per bé i per mal. Hem sacsejat el catalanisme amb la primera manifestació sobiranista massiva de la història, sota el lema "Som una nació, tenim el dret a decidir" ens vam manifestar centenars de milers de sobiranistes catalans. Hem tingut la sacsejada d'un estatut retallat retallat, quan havíem de fer-ne un per sacsejar l'Espanya eterna per encaminar-la cap a la plurinacional.
També hem tingut la sacsejada governamental que va fer saltar al principal arquitecte del govern, ERC, passant el tripartit a ser bipartit i provisional. D'aquesta sacsejada també en va acabar saltant el Molt Honorable Maragall, les seves maragallades no, que ens les segueix mostrant el germà petit.
També hem tingut una sacsejada electoral amb DVD's d'espionatge i d'investigació de la senyora Pepis, feta per un becari pijo que va estudiar als USA, un tal Madí.
I sacsejada forta per segons qui, el de l'elecció d'un president del PSC que va plantar al PSOE i que s'haurà de fer amic de la Queta, i si s'equivoca, que torni a començar!
De manifestacions també n'han fet els del PP (Pancarteros Populars), a vegades disfressats d'associacions, a vegades destapats, contra ETA, contra ZP, contra Carod, contra, contra i recontra! Que els de l'ETA fan una treva que la trenquen després que no hagi passat res.
Sacsejada bona, la de la moral dels culers amb la champions, la lliga i la xilena del Gauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuucho!
I sacsejades fortes a la Corea de Pyongyang per les proves nuclears militars, ensenyant paquet! i l'Iran fent congressos posant en dubte l'Holocaust jueu, i l'Afganistan també sacsejat pels taliban que ja tornen i ataquen el govern dels aliats, que ja no son com els de les pel.lícules que sempre guanyen, perquè a Iraq es van restant els membres de l'aliança occidental a mesura que creixen les víctimes militars i civils.
També ha tremolat la salut de Castro i ha petat la de Pinochet. La del Saddam l'han asfixiat, mentre el gravaven amb un mòbil i intercanviava insults corànics amb els botxins. Botxins que pareixen un màrtir i el màrtir parirà odi i processons.
I per què no? també ha estat convuls el meu 2006 que el vaig començar fora de la carretera glaçada amb el cotxe abonyegat.
[@more@]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada