Passa al contingut principal

2006, annus sacsejatus

El finat 2006 ha estat tot ell convuls, per bé i per mal. Hem sacsejat el catalanisme amb la primera manifestació sobiranista massiva de la història, sota el lema "Som una nació, tenim el dret a decidir" ens vam manifestar centenars de milers de sobiranistes catalans.
Hem tingut la sacsejada d'un estatut retallat retallat, quan havíem de fer-ne un per sacsejar l'Espanya eterna per encaminar-la cap a la plurinacional.
També hem tingut la sacsejada governamental que va fer saltar al principal arquitecte del govern, ERC, passant el tripartit a ser bipartit i provisional. D'aquesta sacsejada també en va acabar saltant el Molt Honorable Maragall, les seves maragallades no, que ens les segueix mostrant el germà petit.
També hem tingut una sacsejada electoral amb DVD's d'espionatge i d'investigació de la senyora Pepis, feta per un becari pijo que va estudiar als USA, un tal Madí.
I sacsejada forta per segons qui, el de l'elecció d'un president del PSC que va plantar al PSOE i que s'haurà de fer amic de la Queta, i si s'equivoca, que torni a començar!
De manifestacions també n'han fet els del PP (Pancarteros Populars), a vegades disfressats d'associacions, a vegades destapats, contra ETA, contra ZP, contra Carod, contra, contra i recontra! Que els de l'ETA fan una treva que la trenquen després que no hagi passat res.
Sacsejada bona, la de la moral dels culers amb la champions, la lliga i la xilena del Gauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuucho!
I sacsejades fortes a la Corea de Pyongyang per les proves nuclears militars, ensenyant paquet! i l'Iran fent congressos posant en dubte l'Holocaust jueu, i l'Afganistan també sacsejat pels taliban que ja tornen i ataquen el govern dels aliats, que ja no son com els de les pel.lícules que sempre guanyen, perquè a Iraq es van restant els membres de l'aliança occidental a mesura que creixen les víctimes militars i civils.
També ha tremolat la salut de Castro i ha petat la de Pinochet. La del Saddam l'han asfixiat, mentre el gravaven amb un mòbil i intercanviava insults corànics amb els botxins. Botxins que pareixen un màrtir i el màrtir parirà odi i processons.
I per què no? també ha estat convuls el meu 2006 que el vaig començar fora de la carretera glaçada amb el cotxe abonyegat.
[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació