Convergència Populista de Catalunya?

Em sorprèn que unes persones que s’autoanomenen nacionalistes catalans creguin que el president de Catalunya visiti el territori en diguin anar d’excursió. Una de dues, o bé tenen un menyspreu molt gran cap a al institució de la Presidència de la Generalitat o bé tenen un gran menyspreu pel territori.

Però bé, en l’article que em refereixo del senyor Salom, dirigent comarcal osonenc de CDC (no sabem si del pinyol, dels crítics o de cap) ens mostra encara bilis d’aquella que van mostrar els opinadors i líders de CiU les primeres setmanes (i mesos, pel que es veu) des del pacte d’Entesa entre les forces d’esquerres de Catalunya.

De debò que un servidor tenia l’esperança que la gent de Convergència i els d’Unió, haurien digerit una derrota que no s’esperaven, és a dir, no sumar prous diputats perquè cap altre formació pogués formar govern. Jo creia que ja feia dècades que havien assumit les regles parlamentàries de les majories, que governa qui té una majoria parlamentària que li dona suport i que s’aproven les lleis si hi ha una majoria parlamentària que les aprova. Així de simple i democràtic. Però veig que no.

Però a més, per voler tenir raó, el senyor Salom, fa servir unes dades esbiaixades en un context caricaturitzat. En Salom, preveu un boicot civil al president de Catalunya quan visiti el territori perquè el PSC no va treure majoria en gairebé la totalitat de les comarques, en algunes fins i tot ERC els vam passar davant. Primer cal recordar que els catalans votàrem el Parlament que escull el President i segon, que potser seria millor comparar els vots de CiU amb els de l’Entesa junts. Però tant se val, això és la cançó de l’enfadós!

La colla pesigolla de CiU es dedica a deslegitimar un govern format democràticament, això és debilitar el sistema democràtic i s’apropa perfectament al populisme demagog de personatges tant desaconsellables com López Obrador, que és capaç d’autoproclamar-se president “legítim” mexicà malgrat el compte i recompte de butlletes electorals que donen una majoria a un altre partit.

La federació de liberals i demòcratacristians tenen un problema d’identitat, de què volen ser ara i demà, si una casa comuna del catalanisme (una opció feta a mida a un personatge únic com Pujol i un temps únic com els l’arrencada de l’autonomia catalana, a més de ser una opció que marca una frontera entre qui és catalanista i qui no), la centredreta catalanista (amb un ull posat a Madrid, com Cambó i com ara aspira Duran i Lleida) o bé una que segurament ningú es planteja però que els fets els porten cap allà: ser un partit populista que deslegitima la democràcia si no l’afavoreix. Si Salom i els seus companys van per aquí, mala peça al teler!

[@more@]