Passa al contingut principal

I l'assemblea em va tornar a dir "SÍ!"

Elecció d'un servidor com a candidat per les municipals del 2007Ahir vam fer l'assemblea d'Esquerra per elegir el candidat per les properes eleccions municipals al Torelló, que seran pel 27 de maig d'enguany.
Tinc l'honor d'haver estat elegit i a més per unanimitat! pels militants i simpatitzants que van assistir a l'assemblea, la qual va ser presidida pel Jesús Calonge que, com sempre, ho va fer magistralment. A vegades els presidents de la mesa de les assemblees són avorrits i fan badallar als assistents. En Jesús sempre sorprèn a més de fer-ho àgil.
Ara fa una mica més de quatre anys, en una assemblea més reduïda em van elegir candidat, llavors, però es va haver d'elegir entre dos candidats, el Marc Vivet i jo. Amb 24 anys em van elegir a mi, per alguns és una bogeria, per a d'altres una bona notícia que els joves ens impliquem en la cosa pública. Per mi va ser començar un projecte il.lusionant que era tot un repte: aconseguir situar ERC entre els grans de Torelló, un objectiu a mitjà termini, que s'ha de fer amb paciència i fermesa.
Recordo aquells moments: ERC s'estava regenerant a Torelló, teníem secció local per primera vegada i el Jesús Calonge, llavors únic regidor i únic militant va començar a veure com es creava un grup de treball, inexpert, però il·lusionat.
Més tard van venir les JERC, per primera vegada, també, es creava una secció local de les JERC a Torelló, i per extensió a la Vall del Ges.
D'ara a llavors les coses han canviat, ja no fem les assemblees en una taula (gran) de bar  sinó en la sala d'actes de Gestiomat (que no omplim encara, eh!) i tenim forces militants i més simpatitzants que col.laboren intensament amb nosaltres. Puc dir que Esquerra Republicana de Catalunya a Torelló no és sols els militants, sense la gent sense carnet però que esta amb nosaltres el projecte no estaria complet i estaria desnaturalitzat.
Ara encararem la segona etapa del projecte que va començar al voltant de la taula d'un bar per escollir candidat. Al 2003 vam clavar les arrels i ara l'arbre ha de començar a créixer més del que ho ha fet. Per això hi som.
[@more@]

Comentaris

  1. Lluís P.L27 de gener del 2007, a les 11:53

    Felicitats, nano!

    ResponElimina
  2. Lluís P.L27 de gener del 2007, a les 12:06

    Mira si m'he alegrat que les felicitacions m'ha sortit per quadruplicat XD

    ResponElimina
  3. suarez27 de gener del 2007, a les 13:46

    una bon cap de llista i millor peersona
    eduard suarez

    ResponElimina
  4. Seni27 de gener del 2007, a les 13:47

    Enhorabona Jordi! A veure si aquest any Esquerra dóna la campanada a l'Ajuntament.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació