Passa al contingut principal

Ballana, advocat i polític (socialista i català)

La blogosfera osonenca, recull en els últims temps moviments per Vic, com ara el del candidat d’Esquerra de Vic, Àngel Andreu, i la candidata de la CUP Laia Jurado.

Però en aquest post voldria destacar el bloc de Joan Ballana, regidor socialista del PSC a l’ajuntament de Vic, al qual li diria que deixi de banda la mania socialista de no deixar comentaris al bloc.

Al Ballana (m’és més fàcil dir-li així que pel nom, sóc fatal pels noms!) el vaig conèixer en un sopar d’aniversari d’una amiga comuna que era com l’infern: ple d’advocats i polítics. Ell segurament era el pitjor ja que té les dues condicions infernals.

Del Ballana me n’havia parlat un altre amic comú, me n’havia parlat molt bé, malgrat no comparteixin partit polític ni una afinitat política del 100%, encara que propera.Tenia ganes de parlar de política amb ell, ho vam fer enmig de Guiness, una de les millors maneres de parlar de política. Vam parlar de la política de Vic, de Pallach. d’ERC i del PSC, els nostres partits, i del país. El Ballana és un d’aquells socialistes clàssicament a la catalana, sense sectarismes, que ens entenem en els postulats socials i ens entendríem, en gairebé tot, en la qüestió nacional.

En Ballana ha estat protagonista al PSC de Vic i per extensió d’Osona. Volia presentar la seva candidatura com a alcaldable de Vic, l’executiva comarcal, però, va decidir que l’home havia de ser Burgaya. I és.

El capital humà i polític de Ballana, un polític jove, és molt gran, tant gran que les esquerres vigatanes no n’haurien de prescindir. I tot, malgrat ser advocat...

[@more@]

Comentaris

  1. Quim5 de març del 2007, a les 4:32

    Hola Jordi,
    l'enllaç que has posat al bloc de la Laia Jurado no funciona.
    L'adreça és http://blocs.mesvilaweb.cat/LaiaJurado
    Suposo que l'error en l'enllaç ha estat involuntari ;-)

    ResponElimina
  2. supra strapped6 de desembre del 2010, a les 22:28

    fdsd

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació