Passa al contingut principal

Què és necessari per què el mal triomfi?

La comarca d'Osona és notícia els diaris catalans per una cosa ben trista, l'ofensiva d'Anglada en contra de l'ús de la burca (!) i dels vels.
El senyor Anglada que viu i s'alimenta del conflicte que ell mateix alimenta per engreixar-se electoralment, esgrimeix raons de seguretat per atacar qui porta burca o un vel que tapi la cara, que aquests són explicitats en la moció com els immigrants.
Primer de tot, no crec que ningú de Vic ni de la comarca hagi vist cap dona usant vels que tapin la cara ni molt menys burques, aquell enginy que anul·la físicament la dona per anul.lar-la socialment.
I també, com diu encertadament el portaveu republicà Josep Maria Font, a El Periódico, si és per seguretat, per què prohibir qui porta vel però no qui porta casc o bufanda?
Sabent qui és Anglada i quin partit hi ha al darrera no hem d'anar gaire lluny per arribar a la conclusió que no és més que un nou foc que vol encendre irresponsablement per trobar vots fruit de la por que ell mateix alimenta.
El plantejament polític de la Plataforma x Catalunya (PxC) és pervers, viu de la por i on no hi és la crea. Segueix la filosofia de quan pitjor millor, no l'importa el benestar de les persones sinó el seu interès personal, perquè el seu projecte polític és personalista, cabdillista, fruit de la font política d'on veu i que ningú pot negar que és el de l'ultradreta espanyola, amb carnet per demostrar-ho.
La immigració és un fenomen que inquieta a la societat catalana, perquè no es pot controlar. Ni en una illa com la Gran Bretanya no es pot controlar, ni en un país tant policial com els EE.UU. tampoc. La immigració la controla l'economia, els immigrants fugen de les economies magres i van on hi ha treball, sovint ocupant llocs de treball que els autòctons no volen ocupar.
I què han de fer els partits polítics davant Anglada? A Vic l'alcalde s'hi ha recolzat massa acceptant vots claus per pressupostos o bé amb silencis que acaben essent còmplices.
Tampoc és de rebut escridassar-se en un ple com va fer el senyor Burgaya, malgrat les provocacions i el cinisme d'Anglada de titllar de nazi a algú que no és ell mateix, les formes s'han de mantenir des de les institucions, perquè del conflicte i del desordre se n'alimenta el cabdill de PxC.
És el silenci públic el necessari per afrontar la demagògia d'Anglada? segurament algunes persones creuran que aquest articles és un error, és donar importància a Anglada. Tinc molt present una frase del pensador irlandès Edmund Burke que diu: "L'únic que es necessita per què triomfi el mal és que la bona gent no faci res". 
Humilment, des d'aquesta tribuna, vull denunciar de la irresponsabilitat i perversió de la PxC, que no solucionarà ni vol solucionar les contradiccions que comporta el canvi del paisatge social per part de l'arribada de la immigració de països més pobres que el nostre i sovint de cultures distants.
Anglada vol instal.lar la cultura de la por a casa nostra, dinamitant els principis socials de casa nostra. Winston Churchill va dir que la diferència entre la URSS d'Stalin i la Gran Bretanya era que si truquen a les set del matí a casa d'un britànic, aquest pot estar segur que és el lleter i no la policia política que et ve a detenir. La cultura de la por erosiona els principis de les societats democràtiques.
El cabdill de la Plataforma vol que la por s'apoderi dels ciutadans i que quan veiem algú amb la pell més fosca o amb un accent estrany veiem un delinqüent. La nostra por el fa més fort, la seva força ens fa a tots més dèbils. 
I els partits democràtics el que hem de fer és treballar per enfortir l'estat del benestar perquè no deixi desemparat a ningú, gestionar la realitat i preveure els canvis que acompanya aquest segle XXI que ens ha fet entrar en el món en xarxa, global.
Davant la política de la por: estat del benestar, igualtat de drets i igualtat de deures.
La bona gent d'aquest país no ens podem permetre no fer res.
Publicat a Més La Marxa
[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...