Passa al contingut principal

Josep Maria Freixanet, un diputat comarcal per Catalunya

A la fi, el candidat d'Esquerra Osona al Parlament de Catalunya, Josep Maria Freixanet, va tornar a prendre l'acte com a diputat.

Aquesta és una molt bona notícia per la nostra federació comarcal, però també per la comarca, que el nostre territori tingui veu a la cambra legislativa del nostre país a través d'ERC és una cosa bona, perquè som un partit que ens creiem el territori i el tenim sempre present amb la nostra visió de país.

Els republicans osonencs varem treballar per elaborar un programa electoral propi per la comarca que complementés el nacional, que el varem resumir en els mítics 13 Punts d'Esquerra per Osona. Volíem pensar la política des de la comarca, plasmar programàticament les postres propostes i la concepció de comarca dins Catalunya que tenim. Segur que en Josep Maria Freixanet tindrà present durant la legislatura aquests 13 punts.

També esperem que el govern els respecti, en broma podríem dir que ja l'ha tingut en compte amb la creació de la Conselleria d'Innovació Universitat i Empresa, ja que en el nostre programa marcàvem el "triangle màgic" format per Universitat, Empresa i Territori.

Però Freixanet, a més de diputat territorial també és un dels diputats destacats al Parlament en matèria d'educació, no en va és el portaveu d'ERC a la comissió d'Educació i Cultura del Parlament.

És per això, que el nostre diputat ha tingut un paper molt important en les negociacions perquè el govern d'Entesa presenti un recurs al decret de mínims d'Ensenyament del Ministerio, el de la tercera hora.

Aquest fet demostra que el collserolisme provoca una visió esbiaixada del país i de les seves gents. Per qui no ho sàpiga, el collserolisme és allò de pensar que no hi ha vida intel·ligent més enllà de Collserola.

Podem dir amb orgull que Esquerra Osona va presentar el diputat que va tenir un paper molt important perquè al final el conseller Maragall (Ernest), posés rumb fix cap a la presentació del recurs al decret de Madrid.

Aquest fet hauria de servir de precedent pel partit a l'hora de valorar les candidatures i els candidats, sabem que els altres no ho fan, però Esquerra, que no s'entén sense el territori, com el país tampoc s'entén sense el territori, no pot malgastar el capital polític i humà amb què compta, tant a l'hora de governar com a l'hora de legislar.

 .......

Aquest article ha estat publicat a la Veu d'Esquerra, butlletí comarcal que coordina com a secretari comarcal d'Imatge i Comunicació d'Esquerra Osona.

Us el podeu baixar aquí.

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació