Passa al contingut principal

Josep Maria Freixanet, un diputat comarcal per Catalunya

A la fi, el candidat d'Esquerra Osona al Parlament de Catalunya, Josep Maria Freixanet, va tornar a prendre l'acte com a diputat.

Aquesta és una molt bona notícia per la nostra federació comarcal, però també per la comarca, que el nostre territori tingui veu a la cambra legislativa del nostre país a través d'ERC és una cosa bona, perquè som un partit que ens creiem el territori i el tenim sempre present amb la nostra visió de país.

Els republicans osonencs varem treballar per elaborar un programa electoral propi per la comarca que complementés el nacional, que el varem resumir en els mítics 13 Punts d'Esquerra per Osona. Volíem pensar la política des de la comarca, plasmar programàticament les postres propostes i la concepció de comarca dins Catalunya que tenim. Segur que en Josep Maria Freixanet tindrà present durant la legislatura aquests 13 punts.

També esperem que el govern els respecti, en broma podríem dir que ja l'ha tingut en compte amb la creació de la Conselleria d'Innovació Universitat i Empresa, ja que en el nostre programa marcàvem el "triangle màgic" format per Universitat, Empresa i Territori.

Però Freixanet, a més de diputat territorial també és un dels diputats destacats al Parlament en matèria d'educació, no en va és el portaveu d'ERC a la comissió d'Educació i Cultura del Parlament.

És per això, que el nostre diputat ha tingut un paper molt important en les negociacions perquè el govern d'Entesa presenti un recurs al decret de mínims d'Ensenyament del Ministerio, el de la tercera hora.

Aquest fet demostra que el collserolisme provoca una visió esbiaixada del país i de les seves gents. Per qui no ho sàpiga, el collserolisme és allò de pensar que no hi ha vida intel·ligent més enllà de Collserola.

Podem dir amb orgull que Esquerra Osona va presentar el diputat que va tenir un paper molt important perquè al final el conseller Maragall (Ernest), posés rumb fix cap a la presentació del recurs al decret de Madrid.

Aquest fet hauria de servir de precedent pel partit a l'hora de valorar les candidatures i els candidats, sabem que els altres no ho fan, però Esquerra, que no s'entén sense el territori, com el país tampoc s'entén sense el territori, no pot malgastar el capital polític i humà amb què compta, tant a l'hora de governar com a l'hora de legislar.

 .......

Aquest article ha estat publicat a la Veu d'Esquerra, butlletí comarcal que coordina com a secretari comarcal d'Imatge i Comunicació d'Esquerra Osona.

Us el podeu baixar aquí.

[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda