Passa al contingut principal

Participació dels joves en els centres de secundària, una oportunitat única

El dimecres vam anar a Granollers a presentar l'estudi sobre participació dels joves en centres educatius.
Aquest estudi, fet a instàncies de la Secretaria General de Participació, el Departament d'Educació i la Secretaria de Joventut, el va presentar el secretari de Joventut, l'Eugeni Villablí, acompanyat dels vice-presidents del CNJC i del CJB i de l'Àngels Piedròla, membre de l'equip de la Fundació Pere Tarrés, que ha estat qui ha fet l'estudi.
Ara ens pertocarà fer un buidatge exhaustiu a nivell institucional i marcar uns objectius consensuats entre els tres departaments implicats amb la valuosa informació que ja hem pogut començar a veure.
Sense entrar en els detalls, podríem dir que l'estudi ens diu que hi ha una opinió per part dels alumnes que és important la seva participació a l'hora de prendre decisions a l'aula, al centre educatiu i en el seu entorn, això no vol dir que ho facin, i si és així, que ho és, se'ns mostra que és perquè fora dels òrgans de "participació" delegada, com ara consells escolars i consells de delegats, no hi ha res o gairebé res.
Els professors, en canvi no aposten clarament per una participació dels alumnes a l'aula, encara que sí més al centre.
La participació en els centres educatius ens obre les portes a introduir-nos en un espai on passen tots els joves de Catalunya, si més no fins els 16 anys. Aquesta possibilitat de poder incidir en la totalitat dels joves del país és molt positiva i l'hem d'aprofitar, l'oportunitat d'estar en un espai que ens permeti obrir processos participatius en tota la seva dimensió, entenent la participació com a un procés continuat, que eduqui en la participació i que doni la capacitat de decidir els joves, és impagable.
Hem de saber aprofitar, repeteixo, aquesta oportunitat per fer un pas més en el reforçament de la concepció democràtica i solidària en el col.lectiu i la societat. Espero que els tres departaments ens sapiguem posar d'acord.
Per cert, una anècdota, les noies són més participatives i estan més associades, l'Aina, una tècnica de joventut em va dir que no preguntés en veu alta si la participació ciutadana és una qüestió hormonal. Doncs no ho vaig fer...
[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació