Passa al contingut principal

Viatge al Marroc: polítiques de joventut, polítiques de democràcia

Aquests dies, els de la Secretaria de Joventut hem estat de visita oficial al Marroc. Podeu informar-vos sobre el què hem anat a fer clicant aquí.
El viatge ha estat intens, sobretot, pel temps, ja que podríem dir que hi hem estat un vespre, un dia i un matí. Però amb aquest temps hem pogut gaudir de la hospitalitat dels marroquins, una hospitalitat que segur que em costa uns quilets de més, perquè en cada visita ens convidaven a un te i a pastissets d'ametlla, ben dolços... Ja que hi som posat, hem menjat molt però que molt bé, potser massa bé! a més de poder tastar cerveses fetes al Marroc, rosses i refrescants, a més del " mejor vino de maruecos", un peculiar vi que no vaig poder observar el nom ni el tipus de raïm, però que quan te l'introduïes a la boca, era un espetec de gust curt i a dos temps, sense deixar rastre al paladar (perdoneu l'explicació poc ortodoxa).
De guia hem tingut un marroquí del nord, càrrec de la Secretaria d'Estat de la Joventut, en l'àmbit de l'esport, seguidor del Reial Madrid i parlador d'un fluït castellà. El Saïd, s'ha passat des de la nostra arribada esllomat i sense dormir, ja que es va fúmer una bona patacada a la banyera.
Del Marroc, sense entrar en els acords que hem arribat entre els dos governs, me n'emporto el dolç dels pastissets i del te verd, l'autogestió dels conductors davant l'estèril mirada dels nombrosos policies molt ben vestits i també em quedo amb el contrast de les xil.labes i la roba occidental, fos on fos, a l'aeroport, a la medina de Rabat o on fos, arreu aquest contrast.
A nivell polític, sempre m'emportaré el fonament de les polítiques de joventut que tira endavant l'actual Secretari d'Estat de Joventut del Marroc, que encara aquestes polítiques des d'una perspectiva diferent. La seva realitat econòmica, social, política i democràtica és molt diferent a la nostra, per això el que no em sorprèn és que se les plantegin de diferent manera.
Mohamed El Gahs, el secretari d'Estat, és un demòcrata d'esquerres que treballa per intensificar la democràcia amb un estat que sembla conviure en una transició política permanent. Així que les polítiques de joventut tenen un gran sentit de construcció democràtica, formant a quadres.
El Gahs observa la joventut actual marroquina com la generació que consolidarà el canvi democràtic. Jo no sé si això és realista, però segur que, el què és, és un concepció de la joventut com l'esperança regeneradora de la societat, d'avantguarda democràtica del país, un regne que en cada botiga, barberia o bar hi ha la fotografia del monarca actual, i de tant en tant, el seu pare ja mort. Un rei tant present en les parets com en la política.
En aquesta línia esmentada, el Marroc té un institut de la Joventut i la Democràcia, on es formen a quadres de les joventuts dels partits, a més d'habituar-los a conviure políticament. Com va dir El Gahs en el sopar que ens va oferir:" la democràcia no s'aconsegueix per llei", per això aquesta formació d'aptituds i coneixements a la futura classe dirigent marroquina.
Dos apunts a l'entorn aquest institut: es fa un treball específic per reforçar la presència femenina en la política i que les joventuts polítiques contempla formar-ne part fins als 40 anys. Ho deixo dit.
Les polítiques de joventut al Marroc són polítiques de construcció democràtica, de regeneració política total. Ho aconseguiran?
[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...