Aquests dies, els de la Secretaria de Joventut hem estat de visita oficial al Marroc. Podeu informar-vos sobre el què hem anat a fer clicant aquí.El viatge ha estat intens, sobretot, pel temps, ja que podríem dir que hi hem estat un vespre, un dia i un matí. Però amb aquest temps hem pogut gaudir de la hospitalitat dels marroquins, una hospitalitat que segur que em costa uns quilets de més, perquè en cada visita ens convidaven a un te i a pastissets d'ametlla, ben dolços... Ja que hi som posat, hem menjat molt però que molt bé, potser massa bé! a més de poder tastar cerveses fetes al Marroc, rosses i refrescants, a més del " mejor vino de maruecos", un peculiar vi que no vaig poder observar el nom ni el tipus de raïm, però que quan te l'introduïes a la boca, era un espetec de gust curt i a dos temps, sense deixar rastre al paladar (perdoneu l'explicació poc ortodoxa).
De guia hem tingut un marroquí del nord, càrrec de la Secretaria d'Estat de la Joventut, en l'àmbit de l'esport, seguidor del Reial Madrid i parlador d'un fluït castellà. El Saïd, s'ha passat des de la nostra arribada esllomat i sense dormir, ja que es va fúmer una bona patacada a la banyera.
Del Marroc, sense entrar en els acords que hem arribat entre els dos governs, me n'emporto el dolç dels pastissets i del te verd, l'autogestió dels conductors davant l'estèril mirada dels nombrosos policies molt ben vestits i també em quedo amb el contrast de les xil.labes i la roba occidental, fos on fos, a l'aeroport, a la medina de Rabat o on fos, arreu aquest contrast.
A nivell polític, sempre m'emportaré el fonament de les polítiques de joventut que tira endavant l'actual Secretari d'Estat de Joventut del Marroc, que encara aquestes polítiques des d'una perspectiva diferent. La seva realitat econòmica, social, política i democràtica és molt diferent a la nostra, per això el que no em sorprèn és que se les plantegin de diferent manera.
Mohamed El Gahs, el secretari d'Estat, és un demòcrata d'esquerres que treballa per intensificar la democràcia amb un estat que sembla conviure en una transició política permanent. Així que les polítiques de joventut tenen un gran sentit de construcció democràtica, formant a quadres.
El Gahs observa la joventut actual marroquina com la generació que consolidarà el canvi democràtic. Jo no sé si això és realista, però segur que, el què és, és un concepció de la joventut com l'esperança regeneradora de la societat, d'avantguarda democràtica del país, un regne que en cada botiga, barberia o bar hi ha la fotografia del monarca actual, i de tant en tant, el seu pare ja mort. Un rei tant present en les parets com en la política.
En aquesta línia esmentada, el Marroc té un institut de la Joventut i la Democràcia, on es formen a quadres de les joventuts dels partits, a més d'habituar-los a conviure políticament. Com va dir El Gahs en el sopar que ens va oferir:" la democràcia no s'aconsegueix per llei", per això aquesta formació d'aptituds i coneixements a la futura classe dirigent marroquina.
Dos apunts a l'entorn aquest institut: es fa un treball específic per reforçar la presència femenina en la política i que les joventuts polítiques contempla formar-ne part fins als 40 anys. Ho deixo dit.
Les polítiques de joventut al Marroc són polítiques de construcció democràtica, de regeneració política total. Ho aconseguiran?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada