El darrer divendres, fruit de les noves responsabilitats a la Secretaria de Joventut, vaig participar en una taula rodona a la Fira de la Formació Professional de Terres de l'Ebre, a Tortosa.
En la taula, vaig compartir tertúlia amb membres del departament d'Educació, de Treball i un directiu de l'empresa Lear, amb seu a Roquetes.
Abans, també del departament d'Educació, Antoni Zabala, va fer una interessant conferència sobre l'educació i la funció que ha de tenir. Resumint, va concloure que l'educació no ha de tenir com a objectiu arribar a la universitat, sinó educar a tots els joves per arribar a ser plenament ciutadans. Per observar la diferència ho podem il.lustrar amb una pregunta que Antoni Zabala va fer: ensenyar llengua és ensenyar lingüística o ensenyar a entendre textos i a expressar-se? No m'extendré més en aquesta conferència, però tant damunt la tarima com després a la taula, Antoni Zabala va demostrar il.lusió i curiositat. Un apunt: vaig sentir més d'una vegada l'expressió "zabalisme", amb això està tot dit, oi?
La taula rodona, que tractava la orientació i la inserció laboral, va acabar n pèl precipitada per l'arribada del conseller Maragall, que a diferència del que sol passar, va arribar... d'hora! Vaig haver de ser sintètic per deixar pas a la clausura de la taula rodona per part del Director General de Formació Professional, el qual es va sentir al.ludit davant la meva demanda de material actualitzat per treballar a la FP i va dir que ja no es treballa amb 600, que la SEAT dóna cotxes a Educació, bona notícia, i més si lla dóna amb un somriure davant la meva "petita" provocació. La Formació Professional s'ha de reforçar i represtigiar, arrelar-la al territori i saber-la vendre als nostres joves. Catalunya demanda tècnics, que no n'hi ha, a diferència de la sobredimensió de llicenciats.
Després va haver visita amb el Conseller (quin fart de donar mans que em vaig fer! amb la Montse Perelló dient-me presentant-me noms i noms...) i parlaments del mateix conseller i de l'alcalde de Tortosa.
Per acabar, dinar amb els ponents de la taula rodona i de la comissió organitzadora. Un molt bon dinar, sí senyor! descobrint com menjar calçots sense tacar-me i el menjar blanc... mmmmmmmmmm!
Finalment vaig visitar la delegació del govern a Terres de l'Ebre, un palau restaurat amb uns frescos a la vista molt interessants.
D'aquesta visita me n'emporto, sobretot, l'acollida dels ebrencs (si se'm permet) i l'entusiasme que demostren, pel que vaig veure el que em van explicar, la mobilització pel riu´ha tornat la dignitat a una regió del nostre país massa temps oblidada. Ara més que mai, puc dir que LO RIU ÉS VIDA!
A vore... lo tema dels bous no té res a vore amb la bona o la mala educació: Manel de Manlleu. És un tema de tradicions, que t'agradaran més o menys, però que estan molt arrelades. Pots menysprear el mal tracte als animals, com a plantejament ètic, però menysprear a tota la gent que segueix los correbous per tradició, és una altra cosa. A més, informar-te que no només fem correbous, sinó també moltes altres coses... Baixa quan vulgues i t'ho ensenyem!!
ResponEliminaJordi: gràcies per la teua agradable visita. A vore si tornes un dia d'estos...
dfds
ResponElimina