Passa al contingut principal

De visita oficial a casa d'un mateix

Avui he fet una cosa curiosa, un espècia de bucle. He visitat oficialment casa meva.
M'explico, el Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí, i un servidor en tant que director de Programes de la SJ hem visitat institucionalment la comarca d'Osona.
Ja és ben estranya la sensació de visitar un lloc on hi vius i que coneixes la (majoria) de persones amb qui t'entrevistes.
Concretament hem visitat el Consell Comarcal, on ens hem entrevistat amb el president Jaume Mas, la consellera Marta Sanglas i els tècnics de l'equip de joventut, en Jordi i la Nani. La veritat és que el Consell treballa bé i és tot un referent pels municipis osonencs.
Després hem anat a Vic, on amb l'Ignasi Puig i el coordinador tècnic de Joventut de la ciutat. Hem parlat del MMVV i de la Borsa Jove d'Habitatge, la qual s'integrarà a la Xarxa de Borses d'Habitatge de la SJ. Per cert, ens han regalat la reproducció d'un estudiant de Vic.
Sense temps d'ensenyar el mercat a l'Eugeni hem marxat cap a veure l'alcalde Pere Prat i el regidor de Joventut, el Pep Mas, per anar corrents cap a Roda a parlar amb l'alcalde Serra i la regidora (en aquest cas) Marta Sanglas (sí, la del Consell Comarcal).
Hem dinat bé a la Fonda Sant Jordi, sempre s'hi menja bé. Uns calçots (tranquil·litat...) arrebossats han estat el millor.
Després hem anat a Calldetenes, on la pluja ens ha intentat mullar però ens n'hem pogut escapar, hem visitat l'espai jove, que conviu amb l'oficina temporal de correus i el centre de dia. M'encanten els equipaments multigeneracionals. Després de deixar el Jaume Mas i els seus regidors m'he quedat amb el dubte de com traurien un drac que feien els avis, el qual era més gran que les portes i les finestres...
Tot seguit, fugint de la pluja hem anat a Osona Sud on ens han rebut a Tona i Centelles els respectius alcaldes i regidors de joventut.
i uf! al final a casa. Això de "xafar" territori (com diu ebrencament l'Eugeni) és cansat però molt interessant, malgrat visitar la casa d'un mateix...
[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...