Passa al contingut principal

El merder autodeterminsta o el gripau indepe en l'oasi català

Políticament, aquesta setmana ha estat molt intensa per un servidor. Primer perquè hi havia Ple municipal a Torelló, segurament el penúltim, si és que no n'hi ha cap d'extraordinari.
En segon lloc, hi va haver la compareixença del Secretari de Joventut al Parlament, així que ja us podeu imaginar entre la preparació i els nervis de l'estrena, tot ha estat molt mogut.
I en tercer lloc pel viatge oficial de la Secretaria de Joventut al Marroc, que ja ho he explicat en un altre post.
Aquesta activitat intensa no m'ha deixat viure a ple rendiment el tema política català de la setmana: l'exercici o no del dret a l'autodeterminació, per part del poble de Catalunya.
Com que no ho he pogut seguir amb prou serenitat ni atenció no escriuré sobre això, malgrat que la meva opinió és que algú dubta que Esquerra no recolzi a una majoria parlamentària a favor de l'exercici del dret a l'autodeterminació? Potser s'hauria d'haver parat més atenció en la posada en escena, ja ho diu el clàssic castellà: "Levantinos, os pierde la estética!".
Si la gomina i la corbata en una sala amb dret d'admissió és el paradigma del bon catalanisme, segur que demanar el dret a l'autodeterminació en un acte popular no és tolerable... I això no deu permetre de parlar del contingut, oi?
Si el capital demana aeroport (i prou) és còmode i fa sèrio, però un indepe sempre serà un gripau en l'oasi català.
Bé, a tall de reflexió em remeto al bloc de Lluís Pérez, un jove republicà del Prat de Llobregat intel.lectualment brillant, aquí podeu trobar el seu post sobre l'afer, on comenta críticament el que ha succeït.
.............
[@more@]

Comentaris

  1. Que em pujaran els colors, Jordi :D M'ha agradat la teva visió crítica amb el bombo que li han donat a La Vanguardia al club dels empresaris pro-Aeroport.

    ResponElimina
  2. Realmente me gusta. Gracias por compartir con nosotros. *

    ResponElimina
  3. la teva visió crítica amb el bombo que li han donat a La Vanguardia al club dels empresaris pro-Aeroport.

    ResponElimina
  4. Your article is really good,give me a new view!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...