Passa al contingut principal

Els catalans estem emprenyats

Sembla que la realpolitik espanyola, la de “serà anticatalana o no serà”, s’ha engolit el reformisme espanyol de Zapatero.

El president espanyol, en el Senat,  va retreure als polítics catalans el seu constant malestar. Que sempre ens queixem, vaja.Jo no sé què espera el senyor Zapatero. Hi ha algun fet que hagi succeït en la seva presidència que hagi millorat la relació entre els catalans i l’estat espanyol?

És que el senyor Zapatero ens va prometre l’estatut que el nostre Parlament aprovés! I això no ha estat així... com tenim l’aeroport? Okupat pel gran capital català demanant que sigui de primera! I els trens? Doncs tard, els trens van tard quan van.I el finançament? Hahahahahahahahaha ... i les inversions en infraestructures? El vice-President Solbes diu que no hi ha prou projectes per invertir el pactat...Els catalans sempre estem emprenyats...

Però no recorda que Zapatero va ser escollit secretari general del PSOE gràcies als vots dels delegats del PSC, és a dir, els socialistes catalans emprenyats de sempre?

Potser el senyor Talante tampoc no entén que Maragall es queixi que se’l tragués de damunt (ha dit traït)... que ingrat, oi?

El senyor Zapatero està fart dels catalans emprenyats.

Quan estarem els catalans emprenyats farts dels espanyols?

[@more@]

Comentaris

  1. Hi ha arguments per estar emprenyats, però també per estar contents. T'has deixat unes quantes fites.
    1. Nou finançament sanitari (molt important)
    2. Conferència de presidents de les CCAA
    3. l'Estatut (que és molt millor que l'anterior)
    4. El retorn dels papers de la dignitat
    5. El català a la Unió Europea
    6. El Castell de Montuïc
    7. La Carta Municipal de Barcelona
    8. Ampliació de la dotació de Mossos i coordinació policial
    9. Assumpció de noves competències històriques
    I unes quantes altres. Probablement han estat els millors 4 anys per a Catalunya. Si tu vols, insuficients. Però és curiós que a Lleó o València critiquen el govern de ZP per pro-català. No et sembla estrany això?

    ResponElimina
  2. e ni amb 300 anys d'història tràgica som capaços de veure-ho. I jo em pregunto: fins quan? Fins quan? Som imbècils i es per això, seny

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...