Passa al contingut principal

Em presenten oficialment com a candidat. Això ja comença!!!

Les eleccions municipals s'apropen inexorablement.
El temps sembla que es fa petit i la feina, però, es fa cada cop més gran, no me l'acabo. Les hores lliures desapareixen per donar a pas al teclejar el teclat i acabar d'esprémer el cervell, s'ha de fer el programa!
El dimecres 11 d'abril, al vespre, a Gestiomat, faré la presentació oficial de la meva candidatura a l'alcaldia. Uf! em passa com fa quatre anys, "candidatura a l'alcaldia" són unes paraules molt grosses... Un calfred sembla que m'hagi de partir en dos.
És la segona vegada que em presento, el fet que el 3 encara no hagi aparegut en la meva edat també em provoca vertigen.
Amb tot, però, el projecte que encapçalo i comparteixo amb la gent del grup i els qui m'han donat el suport em dóna forces. Les mateixes que m'han donat en moments difícils o en moments que ho se sent sol davant la responsabilitat de representar a la ciutadania.
Sé que aquesta gent, les del grup i els qui ja m'han expressat el seu suport des de fora em donaran forces per la campanya, que ja podem dir que comença el dimecres.
Per cert, Xavier Vendrell m'acompanyarà en la presentació. Les últimes setmanes segur que han estat complicades per ell, espero que trobi la calidesa de la gent de Torelló.
Me'n vaig a acabar de preparar el discurs...
[@more@]

Comentaris

  1. Anna9 d’abril del 2007, a les 18:09

    Molta sort amb la candidatura i amb les eleccions municipals !
    Des del País Valencià, sort i endavant!

    ResponElimina
  2. Lluís10 d’abril del 2007, a les 3:44

    Molta sort, company!

    ResponElimina
  3. Lluís10 d’abril del 2007, a les 3:45

    Molta sort, company!

    ResponElimina
  4. Lluís P.L10 d’abril del 2007, a les 16:20

    Escolta, Jordi, voldria posar-me en contacte amb tu per a comentar-te una cosa. Escriu-me al mail i en parlem.

    ResponElimina
  5. Tory Burch Sale17 de maig del 2011, a les 2:42

    Les mateixes que m'han donat en moments difícils o en moments que ho se sent sol davant Tory Burch Shoesla responsabilitat de representar a la ciutadania.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació