Passa al contingut principal

En aquest Sant Jordi, toca poesia eròtica

Per aquest Sant Jordi em publiquen un poema en un llibre col.lectiu de Relatsencatalà.cat, fruit d'haver guanyat un concurs de... poesia eròtica!
Sorprèn? bé, a mi em sorprèn més guanyar un concurs de poesia que no pas que la temàtica sigui l'eròtica, ja que jo escric, m'agrada molt (com podeu veure en aquest bloc!), però em sento més còmode amb els escrits d'opinió i la narrativa. Però estic molt content!!
El llibre, que demà es podrà trobar a la paradeta de Relatsencatalà.cat i que més endavant es podrà trobar a les llibreries i per internet, es titula "Erotisme som tu i jo" i el meu poema es titula "Bes en tuf d'orgasme" i està signat també sota el pseudònim de Gica Casamare, que és el que uso a Relatsencatalà.cat per escriure els meus relats.
L'any passat també vaig "publicar", ho vaig fer virtualment, a Naciódigital.cat, amb el recull de relats "Bocins de realitat fictícia", que us els podeu baixar aquí.
Espero que us compreu el llibre hehehehehe.... però podeu llegir el meu poema a continuació.
[@more@]

 

 

BES EN TUF D'ORGASME 

La rosa rosa s’obre
davant l’esguard desitjós,
mentre la flaire de rosada matinal
penetra les narius dilatades.

Els llavis besen llavis,
tasto la saliva lubricant,
xuclo la llengua clitorial,
obro la porta càlida del plaer.

Amb ales esteses,
a punt per volar,
hi ha la papallona
(enmig del tuf d’orgasme).

El roig mascle creixent,
frisa per gaudir:
vol sortir per en tu entrar,
per dansar i ruixar.

Perlat pel plaer,
el cos s’estremeix,
esgarrapa i sospira.
Em mires i jo ... oh!

Jordi Casals i Prat (Gica Casamare)

Comentaris

  1. David23 d’abril del 2007, a les 3:50

    NO, vull pas imaginar-me amb qui t'has inspirat en fer el poema...pq em sembla que se qui és :).

    ResponElimina
  2. Rosa23 d’abril del 2007, a les 16:46

    Bona, molt bona...i visca l'eròtica del poder...o el poder de l'erotisme?

    ResponElimina
  3. supra strapped6 de desembre del 2010, a les 22:15

    sdfds

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació