Passa al contingut principal

Josep Maria Font i Purtí, radical amant de Vic i de la llibertat

En les eleccions municipals d'enguany hi haurà una cara que ja no serà present als mitjans de comunicació ni tampoc als cartells i faroles de la ciutat de Vic. El regidor d'ERC a l'ajuntament Josep Maria Font i Purtí ja no es tornarà a presentar com a cap de llista.
Bàsicament he seguit el Josep Maria Font des de la distància que hi ha entre Torelló i Vic i també de la que hi ha quan estàs en la política activa o la contemplativa, en un primer moment.
Des de la superficialitat d'una valoració des d'aquestes distàncies veia un polític massa seriós, d'una austeritat sobrant, i massa moderat.
Però el fer el pas endavant en la implicació política dins Esquerra Republicana de Catalunya m'ha permès apropar-m'hi i conviure-hi, segurament massa poc, però si per permetre'm conèixer més aquest petit empresari vigatà que s'estima la seva ciutat per damunt de la majoria de les coses, segurament les que no formen part de la seva intimitat.
En Josep Maria ha escrit un article, el podeu trobar a Opinió Nacional i es titula "Per Vic", el lema que descriu millor la seva trajectòria política a la ciutat de Vic, al servei de la ciutadania i d'un´model de societat i nacional que encarna Esquerra Republicana de Catalunya. Això és una ciutat per les persones, una ciutadania implicada en la ciutat i en els seus conciutadans, relligats per una participació ciutadana que corresponsabilitzi a aquesta en el rum de la ciutat. No oblidem tampoc que la seva ciutat està emmarcada en una nació que el Josep Maria la vol lliure, i no per apriorisme essencialistes sinó des del paradigma de la llibertat, paraula que coneix bé des del pòsit llibertari que potser el diferencia massa de la tradició política a la comarca.
Des d'aquí el meu reconeixement més sincer a un dels homes d'Esquerra més lleial, honest, treballador i digne, Josep Maria Font i Purtí, regidor de Vic i radicalment (no era un moderat!) amant de la llibertat.
[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació