El Sant Jordi 2007, a més de ser eròtic, va ser molt institucional.
Vaig acabar amb un Ple Municipal a Torelló, on vam aprovar treure la medalla d'Or de Torelló a Franco (sic!), i vaig començar menjant melindros i xocolata desfeta al Palau de Pedralbes.
Faré una aturadeta en aquest esmorzar. Hi vaig arribar amb els companys de direcció de la Secretaria de Joventut, just al costat de la parada de metro que agafava per anar a la facultat, una facultat d'Història, Geografia i Filosofia que ja no existeix a Pedralbes sinó al Raval. Va ser un revival geogràfic.
Vam entrar, alguns encorbatats (era la segona vegada a la meva vida que portava corbata, la primera: al Marroc). Allà hi havia tot de cares conegudes: polítics, des de Ciutadans, en un microgrup aïllat fins a la resta de grups parlamentaris, passant pel ministre Clos; actrius clàssiques i actors i directors porno com el Conrad Son, periodistes de l'establishment i de l'establishment, perquè em sembla que no en conec cap que no sigui establishment... També hi havia el Laporta, menjant, l'Arquebisbe de Barcelona i un pope (segur que era més que un pope) ortodox.
Hi havia membres del govern actual, del passat i del més passat, alguns dels quals actuals directius d'empreses sobretot lligades a La Caixa.
No vaig veure ni el Mas, ni el Montilla, ni el Carod però sí el Maragall, no puc assegurar que arribés tard.
I enmig d'aquesta abundància de cares conegudes (i algunes que no), hi havia el lobby osonenc format per Francesc Codina i senyora, Josep Romeu, Carles Mundó (del depertament de Cultura), Montse Ayats (per Eumo editorial), Jordi Fàbregas (Delegat de Catalunya Central amb seu a...?) i un servidor. Déu n'hi do, oi? i segur que se me'n va escapar més d'un!
Per cert, els melindros van ser petits però molt bons, la xocolata massa forta, jo sóc dels de la xocolata amb llet.
dsfds
ResponElimina