Passa al contingut principal

Ràdio pre-electoral: Cultura

Aquest dissabte va haver-hi el que podem dir primer acte (pre) electoral de les eleccions municipals.
Al programa "Una hora per a tots" de Ràdio Ona, que condueix Judith Camps i que sempre té tertúlies relacionades amb la cultura, vam poder parlar els actuals portaveus dels grups municipals sobre polítiques de Cultura.
Va ser un debat poc tencionat, cadascú va aportar el seu programa electoral (en el cas de Cristina Sala, el del seu partit, ja que no repeteix com a cap de llista). No va ser un debat en sí mateix. Potser és massa aviat, potser és que va faltar el cap de llista de CiU. Potser era el dia plujós...
Ara, que un cop els micros van estar tancats es va liar! sí, sí, vam començar a debatre sobre la legitimitat de cada grup per defensar la participació. No sé quina neurona se'ns va disparar, però si s'hagués disparat amb els micros oberts, segur que hauria estat més apassionat tot plegat.
Per cert, un 10 per la Judith, té una veu molt radiofònica i planteja uns temes molt interessants.
Podeu llegir el que vaig dir a la ràdio al bloc d'Esquerra.
[@more@]

Comentaris

  1. que un cop els micros van estar tancats es va liar! sí, sí, vam començar a debatre sobre la legitimitat Tory Burch Shoesde cada grup per defensar la participació. No sé quina neurona

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...