Passa al contingut principal

El desideratum d'Esquerra-AM Torelló

Ja hem pres la decisió i podem dir que tanquem d’una vegada per totes el període (post)electoral. Encara que alguns han volgut córrer massa, com osona.com i els seus comentaristes o Canal Català, no hem pactat amb el PSC l’entrada nostra al govern.

La nostra descisió pot ser controvertida, algú es pot preguntar el per què de restar a l’oposició. No és per por a governar, ni per manca de ganes. És per responsabilitat.

Hem valorat, debatut i decidit entre tota la gent d’Esquerra Torelló, militants i no. Partíem d’una premisa que absolutament tots hi estàvem d’acord: volíem governar però no a qualsevol preu ni de qualsevol manera.

Per nosaltres, un govern on hi sigui Esquerra ha de ser cohesionat i estable. La manera de governar del PSC en els darrers quatre anys no ens dóna cap argument per confiar en una bona entesa durant tot el mandat. I el què no volem l’esquerra independentista de Torelló és un govern que es trenqui a mig mandat.

És per això que no podem escollir un govern de coalició on la desconfiança hi seria des del primer dia. I la confiança es guanya en fets i no paraules, que diu aquell.

Podia quedar la opció de pactar amb CiU, però la gent d’Esquerra hem valorat que la diferència entre socialistes i convergents de mig miler de vots són molts, i que amb 3 regidors de 17 no creiem tenir prou força com per capgirar els resultats sortits de les urnes de bon principi. Tampoc cal oblidar les contradiccions que ens hem trobat durant el darrer mandat, com l’oposició de CiU a la municipalització de la Blancaneus o bé tota la controvèrisa sobre el cadastre.  

No ha estat una decisió fàcil, ens hi hem trencat les banyes per trobar quina era la millor decisió. I creiem que és aquesta, perquè permet respectar les urnes, no tenir un govern amb l’espasa de Damòcles de la desconfiança al damunt i poder incidir en les decisions, ja que a manca de sociovergència, el vot d’Esquerra és decisiu per decidir (valgui la redundància) les majories.

El sentit de construir el famós tercer espai és el de poder treballar des d’Esquerra pel poble. Lliurement i amb responsabilitat. I això farem a partir de dissabte que ve.

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...