Passa al contingut principal

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència.

He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra: Per una majoria social per la sobirania

També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra.

[@more@]

Comentaris

  1. RÀDIO ONA DE TORELLÓ, PATRIMONI HUMÀ
    Segons llegim a http://www.osona.com (secció “Municipis”, 26-6-07):
    “Al Patronat Municipal de Ràdio Ona els representants de l’Ajuntament seran, com a president del Patronat, l’alcalde, Miquel Franch; i com a vocals, Marc Fontserè (regidor d’Informació i noves tecnologies), Flora Vilalta (pel grup municipal del PSC-PM), Núria Güell (pel grup municipal de CiU), Jordi Casals (pel grup municipal d’ERC-AM) i Montserrat Ayats (pel grup municipal d’ICV-CdG)”
    Ens adrecem a tots ells (i elles), doncs, i el primer que hem de dir-los és que a Ràdio Ona les coses ara mateix no van bé; no s’han fet bé.
    En aquests moments ha plegat Guillem Rico, una persona que ha dedicat a la ràdio moltes hores (pagades i no pagades), molt entusiasme, molt bona fe. Com ho havien fet abans Fito Benade i Natàlia Peix, per parlar només de les últimes dimissions. Potser val la pena de començar a rumiar per què.
    No som pas experts en el tema; La gent que fem el Koktel kontrainformatiu, cada dilluns, anem a la ràdio un cop per setmana i fins ara sempre hi hem trobat un tècnic a punt. Però el descontentament és palès. Potser és el preu que es paga quan els directors d’algun manera s’imposen i es busquen fora de casa; quan no es valora la trajectòria d’anys i es “crema” la gent més propera.
    En qualsevol cas, hi trobem a faltar transparència, en tot plegat. I ara mateix s’imposa una reunió i una actuació urgent, per tal d’aturar aquest degoteig de persones que pleguen, i no pas per falta de compromís amb la ràdio sinó, potser, per tot el contrari: pel fet que no se’ls ha valorat prou la feina feta; ( o potser tota la feina no els corresponia a ells...)
    Potser és hora de posar-se l’orgull a la butxaca i anar a retrobar en Fito, la Natàlia, en Guillem...i oferir-los, sense embuts, el suport que no han tingut.
    El nostre compromís amb la ràdio és puntual, ja ho hem dit (tot i que tampoc no és fàcil, mantenir sense defallences un programa setmanal durant anys) i el fem ben a gust. Però si Ràdio Ona és cada vegada menys plural...potser els col•laboradors també haurem de plantejar-nos al costat de qui volem estar.
    No s’improvisa, un equip de col•laboradors com el que hi ha a Ràdio Ona. És fruit d’anys i de diferents sensibilitats; però sempre d’un esperit altruista. Creiem que el Patronat Municipal de Ràdio Ona té el deure ineludible de salvaguardar aquest patrimoni humà.
    Així ho esperem.
    Roser Iborra, Francesc Arnau (Programa “Koktel kontrainformatiu”).
    http://koktelkontrainformatiu.blogspot.com/
    David Henden (programa “Poti Poti”)
    Montserrat Font i Colomer (programa “Entrevista en temps de nit”)

    ResponElimina
  2. I el tema Carretero com el veus?
    Ara a ERC teniu per triar i remenar. Potser massa i tot.
    Jo aviat penjaré un post sobre això del Reagrupament.cat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...