Passa al contingut principal

Festa Major de Torelló: ciutadania i cultura popular

La Festa Major de Torelló ha començat oficialment, el pregó fet per la gent del Festival Internacional de Cinema de Muntanya, que enguany celebren el 25è aniversari, ha donat aquest tret de sortida oficial, malgrat que la festa en sí ja fa dies que està en marxa, com és el cas del Deixeble d'Acer, el concurs de guitarra sense guitarra o la Porronada.
La Festa Major és llarga i peculiar, una festa participada i plurihèdrica, amb esdeveniments que podem trobar arreu del país i d'altes de marca pròpia, els esmentats, el Rimini, etc.
Avui, després del pregó hem pogut gaudir del ball de Torelló, el ball del ciri i el ball dels verds, una dansa nascuda a Torelló arran de la bona relació històrica entre policia i ciutadania. En el ball podem veure uns guàrdia civils (per això lo de verds) que sedueixen a unes pubilles locals, els hereus es posen gelosos i s'apropen a les formoses noies torelllonenques, els bigotuts verd els claven unes quantes plantofades després que els hereus  mostrin, posant els tricornis a les testes bigotudes, mostrant el guardaicivilisme dels verds.
(un apunt, aquest any, fent-se ressò dels últims successos els verds eren un híbrid de blaus i amb esposes)
Les pubilles rebutgen els violents verds i acaben dansant amb els hereus estomacats.
D'això se'n diu crear cultura popular, aquest ball té música pròpia i ja fa més de deu anys que es fa. La cultura catalana és viva i es mostra amb exemples com aquests.
La Festa Major és la festa de tots els torellonencs i torellonenques, ens hi trobem i ens expressem, una trobada dels ciutadans i la cultura més pròxima i popular.
Bona Festa Major i Visca Sant Feliu!
[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda