Passa al contingut principal

XIVè Premi Jove Empresari: MMguer, emprenedores de la Vall del Ges, finalistes

Aquest dimarts l'Associació Independent de Joves de Catalunya (AIJEC) ha donat els premis als joves empresaris de l'any 2006. Ja fa més de deu anys que ho fan, concretament són era la 14a edició.
Els premis es van donar en una Llotja de Barcelona, on hi havia des de l'amo de Freixenet i Joan Rosell del Foment Nacional de Treball a petits empresaris socis de l'AIJEC. En la meva taula hi vaig poder escoltar projectes empresarials molt interessants per imaginatius. El premi (personal, no l'oficial) se'l va emportar una emprenedora que té un servei d'administratius a distància. És a dir, tu empresari contractes una secretària (o secretari) a distància que et fa informes i et porta l'agenda. Va repartir moltes targetes.
Per cert, no hi era com a empresari, vaig formar part del jurat en representació de la Secretaria de Joventut.
A la taula vam parlar del risc dels joves emprenedors, del per què els joves diuen a les enquestes que prefereixen ser funcionaris que cap altra cosa, de la meritocràcia, entre d'altres coses.
Però el gran què van ser els premis, un pel jove empresari de l'any, on es valorava la tasca d'un jove empresari (és clar), que engloba dels 16 als 40 anys. Va guanyar David Pellicer, de l'empresa ETNIA BARCELONA. Aquesta empresa és del sector òptic i es dedica al disseny de muntures d'ulleres.
En el premi al millor projecte empresarial d'un jove empresari va guanyar  Josep Rubau, de l'empresa TRAMONTANA, empresa dedicada al món de l'automoció i es dedica a la fabricació de vehicles a motor de manera artesanal, amb un nivell tecnològic elevadíssim, exclusius en el seu sector, amb un públic potencial d'alt nivell adquisitiu, amant dels automòbils o col·leccionistes de sèries limitades.
Però per a mi, el rellevant va ser que hi havia una iniciativa empresarial finalista de la Vall del Ges: MMguer, empresa de Marta Verdaguer i Marta Presseguer, que es dedica a fer vestits de núvia únics i personalitzats.
Malgrat no guanyar, cal felicitar les Martes per haver arribat a ser finalistes.
(A la foto, les dues finalistes són les de l'esquerra, acompanyades per la consellera Serna, el president de l'AIJEC i el secretari de Joventut Eugeni Villalbí. Jo, a darrera la càmera).
[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...