Anna Politkovskaia era una periodista que la lleialtat a la seva professió la va portar a ser assassinada, malgrat les amenaces, mai va callar els abusos russos i sobretot dels txetxens pro-russos a Txetxènia
El periodisme és una eina imprescindible per la democràcia, un eina per crear opinió pública, enfront del monopoli de l'opinió dels estats autoritaris. No és d'estranyar que els periodistes siguin sovint notícia per la seva mort a causa de la seva involucració en conflictes armats o en situacions compromeses per governants poc democràtics, com la Ucraïna pre-Iukashenko, per la Bielorússia de Lukashenko o per la Rússia del Putin més omnipresent.
El periodisme però, demana independència (o la major possible) i responsabilitat cívica, les seves amenaces són la desídia de la mecànica quotidiana, el control per part de lobbies, la manipulació de la realitat i un hipercriticisme histèric.
Si falla el periodisme, falla la democràcia. No és gratuït que Anglaterra i Holanda, països liberals ja des del segle XVII, siguin degans en la premsa escrita.
És per això que m'alegro que la fiscalia general de Rússia, dirigida per Yuri Txaika, impecable amb els oligarques russos, hagi actuat i ja hagi fet detenir a deu persones per l'assassinat de la Polikovskaia. Entre aquests hi ha membres en actiu i retirats de la policia i del FSB, antiga KGB.
Txaika, ha actuat contra un dels pilars d'un estat autoritari, els cossos de seguretat, per aclarir l'assassinat d'un dels pilars de la democràcia, una periodista, en aquest cas assassinada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada