Passa al contingut principal

Afer Politkovskaia: Llibertat Vs Autoritarisme

Anna Politkovskaia era una periodista que la lleialtat a la seva professió la va portar a ser assassinada, malgrat les amenaces, mai va callar els abusos russos i sobretot dels txetxens pro-russos a Txetxènia
El periodisme és una eina imprescindible per la democràcia, un eina per crear opinió pública, enfront del monopoli de l'opinió dels estats autoritaris. No és d'estranyar que els periodistes siguin sovint notícia per la seva mort a causa de la seva involucració en conflictes armats o en situacions compromeses per governants poc democràtics, com la Ucraïna pre-Iukashenko, per la Bielorússia de Lukashenko o per la Rússia del Putin més omnipresent asfixiant.
El periodisme però, demana independència (o la major possible) i responsabilitat cívica, les seves amenaces són la desídia de la mecànica quotidiana, el control per part de lobbies, la manipulació de la realitat i un hipercriticisme histèric.
Si falla el periodisme, falla la democràcia. No és gratuït que Anglaterra i Holanda, països liberals ja des del segle XVII, siguin degans en la premsa escrita.
És per això que m'alegro que la fiscalia general de Rússia, dirigida per Yuri Txaika, impecable amb els oligarques russos, hagi actuat i ja hagi fet detenir a deu persones per l'assassinat de la Polikovskaia. Entre aquests hi ha membres en actiu i retirats de la policia i del FSB, antiga KGB.
Txaika, ha actuat contra un dels pilars d'un estat autoritari, els cossos de seguretat, per aclarir l'assassinat d'un dels pilars de la democràcia, una periodista, en aquest cas assassinada.
.
Anna Politkovskaia a VilawebTV, clica aquí
[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda