Ahir, abans de marxar cap a la feina a Barcelona, em vaig entretenir a llegir un article de El 9Nou que sabia que sortiria, on en Joan Ballana s'acomiadava d'una etapa a un PSC que l'ha maltractat, obviant reglaments interns i ètica. La sorpresa va ser quan en el setmanari hi havia una notícia que el Joan tenia un expedient obert des de feia temps i que hi havia una gestora a Vic. I ell, Primer Secretari del PSC de Vic... sense saber-ho!
Això fa un tuf d'autoritarisme que ja rancieja. És el súmmum del digitalisme a distància, és a dir, de governar a distància utilitzant el dit castigador.
Que Ballana vulgui fer un punt i a part, des d'un sentit crític al funcionament intern i als resultats electorals, doncs el condemnen al GULAG, a la dissidència. Un procés de Moscou a la Catalunya del segle XXI, on estàs condemnat abans de començar un procés que t'hi trobes el mig no sabent ben bé per què, tal el Procés de Kafka.
No és la meva intenció ficar-me a casa els altres, no vull jutjar si el funcionament d'uns partits són millors que d'altres. Ara bé, la manera d'anatemitzar un dels valors humans i polítics més rellevants de Vic, per motius de desentesa, ho trobo d'un sectarisme que inquieta. Ara Ballana ha passat d'un punt i a part a un punt i final.
S'han quillat al Ballana, des d'una mirada soviètica.
Per sort Vic i l'esquerra no acaba ni comença al PSC ni en els partits. Segur que en Joan trobarà el lloc des d'on treballar per la cosa pública què més l'importa, Vic.
[@more@]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada