Xirinacs serà recordat per un patriota, per lluitar pels drets nacionals de Catalunya, sempre a través de vies pacífiques (va ser candidat al Nobel de la Pau a finals dels 70), malgrat que va ser condemnat per dir en un parlament al Fossar de les Moreres a l'11 de setembre de 2002, que era "amic d'ETA". Xirinacs feia un anàlisi del conflicte com a Euskadi contra Espanya i ell veia a Euskadi (ETA) més dèbil que Espanya (aparell estatal). Va estar en règim de busca i captura i el van arribar a detenir quan es va anar a renovar el DNI.
Jo recordo a Xirinacs per la campanya "Planta't per la independència", on advocava per un alliberament nacional des dels municipis a través de meses independentistes en cada barri i municipi. Ell es va plantar a la Plaça Sant Jaume pel dret a l'autodeterminació, llavors ja no eren temps de romanticismes i tot va passar força desapercebut.
Amb un company de facultat, l'Oriol (que em sembla que es dedica al piano), el vam anar a veure, la veritat és que va estar bastant esquerp i anava acompanyat de dos homes que ens miraven malament, em sembla que perquè els hi "robàvem" uns moments.
Patrimonialitzar els herois.
Ara passarà això, hi haurà un intent de patrimonialitzar en Xirinacs, quan ell, sacerdot que es va enfrontar a la jerarquia catòlica espanyola i senador sense cap partit al darrera, era una ment lliure.
Que descansi en pau i que es respecti la seva memòria lliure.
.
Si cliqueu aquí podeu llegir les cartes que ha deixat, en què es mostra el suïcidi, perquè així ha estat, com un acte de llibertat i sobirania. Puc o no compartir aquesta via però la respecto.
Més informació a Nació Digital
.
.
.
"En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.
Gràcies!
Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
.
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"
QUÉ GRAN SERIA AQUESTA TERRA SI TOTS PLEGATS NOMÉS FOSIM UNA MICA XIRINACS.Estem tan Aturats com a Poble que només ens falta baixar.nos els pantalons perque ens donguin pel cul...!qué dic! si ja ens han donat i prou que ens agrada!...o reaccionem com a poble o perdem el nord com a pais.
ResponEliminaOn està la meva gent, aquella que m´omple d´orgull de sentir-me catalana.On estem tots plegats que som incapaços de reaccionar, malgrat que som concients del que passa.!quina merda de polítics tenim, que son incapaços de fer-nos sentir entusiasme.El meu Pais està dormit, i convé que desperti aviat.
ResponElimina