Passa al contingut principal

Ha mort en Xirinacs

En Xirinacs ha mort, l'han trobat en un bosc prop d'Ogassa. A TV3 parlen de suïcidi, a e-noticies parlen "d'estranyes circumstàncies", malgrat que només es dediquin a afusellar l'entrada wiki del Xirinacs.
Xirinacs serà recordat per un patriota, per lluitar pels drets nacionals de Catalunya, sempre a través de vies pacífiques (va ser candidat al Nobel de la Pau a finals dels 70), malgrat que va ser condemnat per dir en un parlament al Fossar de les Moreres a l'11 de setembre de 2002, que era "amic d'ETA". Xirinacs feia un anàlisi del conflicte com a Euskadi contra Espanya i ell veia a Euskadi (ETA) més dèbil que Espanya (aparell estatal). Va estar en règim de busca i captura i el van arribar a detenir quan es va anar a renovar el DNI.
Jo recordo a Xirinacs per la campanya "Planta't per la independència", on advocava per un alliberament nacional des dels municipis a través de meses independentistes en cada barri i municipi. Ell es va plantar a la Plaça Sant Jaume pel dret a l'autodeterminació, llavors ja no eren temps de romanticismes i tot va passar força desapercebut.
Amb un company de facultat, l'Oriol (que em sembla que es dedica al piano), el vam anar a veure, la veritat és que va estar bastant esquerp i anava acompanyat de dos homes que ens miraven malament, em sembla que perquè els hi "robàvem" uns moments.
Patrimonialitzar els herois.
Ara passarà això, hi haurà un intent de patrimonialitzar en Xirinacs, quan ell, sacerdot que es va enfrontar a la jerarquia catòlica espanyola i senador sense cap partit al darrera, era una ment lliure.
Que descansi en pau i que es respecti la seva memòria lliure.
.
Si cliqueu aquí podeu llegir les cartes que ha deixat, en què es mostra el suïcidi, perquè així ha estat, com un acte de llibertat i sobirania. Puc o no compartir aquesta via però la respecto.
Més informació a Nació Digital
[@more@]
.
.
.
"En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
.
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"

Comentaris

  1. CARME12 d’agost del 2007, a les 14:08

    QUÉ GRAN SERIA AQUESTA TERRA SI TOTS PLEGATS NOMÉS FOSIM UNA MICA XIRINACS.Estem tan Aturats com a Poble que només ens falta baixar.nos els pantalons perque ens donguin pel cul...!qué dic! si ja ens han donat i prou que ens agrada!...o reaccionem com a poble o perdem el nord com a pais.

    ResponElimina
  2. CARME12 d’agost del 2007, a les 14:12

    On està la meva gent, aquella que m´omple d´orgull de sentir-me catalana.On estem tots plegats que som incapaços de reaccionar, malgrat que som concients del que passa.!quina merda de polítics tenim, que son incapaços de fer-nos sentir entusiasme.El meu Pais està dormit, i convé que desperti aviat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació