Passa al contingut principal

3 sensacions del MMVV'07

Ha acabat el Mercat de Música Viva de Vic. Enguany he pogut ser-hi més, encara que no molt.
El MMVV, com el Festus de Torelló, per gaudir-ne, s'ha de tenir el seu temps per anar voltant i visitar els diferents espais i tastar la diversa tipologia de propostes.
Però per mi, poder veure que Guillamino i el seu espectacle catalano-xilè eXile inauguressin el MMVV és la gran satisfacció personal d'aquesta edició.
Guillamino (web), nom artístic de Pau Guillamet, és un dels valors emergents del panorama musical català. A la Sala d'Art Jove, un espai que tenim a la Secretaria de Joventut per donar suport a joves creadors, hem obert la música en les innauguracions de les exposicions. En una d'aquestes, els artistes que van actuar van ser uns tals Guillamino i Pedrals (bloc del poeta Pedrals), amb una proposta de hip-hop català, Endoll. Aquest espectacle també s'ha pogut veure al MMVV.
Poder veure com els artistes que passen per la Sala d'Art Jove, ja sigui els expositors o els artistes musicals que portem es van consolidant, és tot un orgull, una gran satisfacció. A vegades en política, els resultats a curt termini són difícils de veure.
També vull destacar l'ambició de l'EspaiCAT, un espai on hi actuen grups que creen en català, una manera d'equilibrar la manca d'autors en català en el MMVV. És curiós haver d'habilitar aquest espai al marge del MMVV. S'ha d'equilibrar l'interès dels professionals, perquè el MMVV en el fons és un mercat de creadors i diferents agents participants en aquest món, i l'interès popular, perquè sense la gent, el MMVV no seria més que un mercat de música, ni viva ni de Vic.
I per acabar, cal destacar la barraca de les JERC, com a espai de converses interessants sobre polítiques banyades amb cervesa fresca..Podeu llegir aquests apunts del Raül i el Ballana sobre el MMVV. I també, que se m'havia escapat aquest apunt de l'Ignasi Bosch, on explica el MMVV des d'una altra perspectiva... quines cabòries!
[@more@]

Comentaris

  1. Jo vaig poder veure l'En/Doll durant el festival PopArb de l'any passat, i em va agradar força. D'aquesta nova proposta d'eXile no n'havia sentit a parlar.
    A veure si es pugen videos a youtube!

    ResponElimina
  2. Ja sé Jordi que faig els escrits molt llargs, però tampoc et costa tant anomenar el meu bloc, que jo també en parlo! :P

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...