Passa al contingut principal

3 sensacions del MMVV'07

Ha acabat el Mercat de Música Viva de Vic. Enguany he pogut ser-hi més, encara que no molt.
El MMVV, com el Festus de Torelló, per gaudir-ne, s'ha de tenir el seu temps per anar voltant i visitar els diferents espais i tastar la diversa tipologia de propostes.
Però per mi, poder veure que Guillamino i el seu espectacle catalano-xilè eXile inauguressin el MMVV és la gran satisfacció personal d'aquesta edició.
Guillamino (web), nom artístic de Pau Guillamet, és un dels valors emergents del panorama musical català. A la Sala d'Art Jove, un espai que tenim a la Secretaria de Joventut per donar suport a joves creadors, hem obert la música en les innauguracions de les exposicions. En una d'aquestes, els artistes que van actuar van ser uns tals Guillamino i Pedrals (bloc del poeta Pedrals), amb una proposta de hip-hop català, Endoll. Aquest espectacle també s'ha pogut veure al MMVV.
Poder veure com els artistes que passen per la Sala d'Art Jove, ja sigui els expositors o els artistes musicals que portem es van consolidant, és tot un orgull, una gran satisfacció. A vegades en política, els resultats a curt termini són difícils de veure.
També vull destacar l'ambició de l'EspaiCAT, un espai on hi actuen grups que creen en català, una manera d'equilibrar la manca d'autors en català en el MMVV. És curiós haver d'habilitar aquest espai al marge del MMVV. S'ha d'equilibrar l'interès dels professionals, perquè el MMVV en el fons és un mercat de creadors i diferents agents participants en aquest món, i l'interès popular, perquè sense la gent, el MMVV no seria més que un mercat de música, ni viva ni de Vic.
I per acabar, cal destacar la barraca de les JERC, com a espai de converses interessants sobre polítiques banyades amb cervesa fresca..Podeu llegir aquests apunts del Raül i el Ballana sobre el MMVV. I també, que se m'havia escapat aquest apunt de l'Ignasi Bosch, on explica el MMVV des d'una altra perspectiva... quines cabòries!
[@more@]

Comentaris

  1. Jo vaig poder veure l'En/Doll durant el festival PopArb de l'any passat, i em va agradar força. D'aquesta nova proposta d'eXile no n'havia sentit a parlar.
    A veure si es pugen videos a youtube!

    ResponElimina
  2. Ja sé Jordi que faig els escrits molt llargs, però tampoc et costa tant anomenar el meu bloc, que jo també en parlo! :P

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda