Passa al contingut principal

De l'infantilisme nacional i la maduresa de Catalunya

Aquest 11 de Setembre es celebrarà en un ambient bastant mogut.

El sobiranisme  està injectant-se en el catalanisme, expandint-se amb força en la base d’aquest, en la societat. De moment, les elits es mantenen majoritàriament en l’autonomisme, en el federalisme o en el simple regionalisme ja caduc.

Aquesta dosi sacseja el país i desencaixa les peces anquilosades del staus quo del país, dels esperits sociovergents, conservadors de dreta i conservadors d’esquerra.

Les portades dels diaris d’esperit sociovergents ens han inundat de portades de la reformulació del catalanisme immobilista de Mas. El salt autodeterminista de Carod ha estat bastant amagant o escarnit.

Hi ha qui ha perdut els papers perquè la seva opció d’Acció Catalana i de negar el dret a la llibertat nacional catalana, proclamant l’occit portuguès en un futur espanyolíssim. Enric Juliana: un iberista amb urticària independentista (catalana).

En Joan Barril és un periodista de la bona vida, més quan l’esquerra mana. Açot irònic i mordaç de Pujol (llegiu “Un submarí a les tovalles”, sisplau!), ha escrit un article interessant, sobre el sobiranisme que viu la societat catalana.

Després de definir la Diada com una jornada de ràbia,  i que aquesta ràbia ara fa créixer el sobiranisme: “Espanya ens maltracta, independència!”. Al final, però, fa una afirmació que m’ha fet rumiar: “L’ independentisme és la malaltia infantil d'una incapacitat: la de crear poders econòmics, culturals i associatius potents que irradiïn la seva influència sobre Espanya i sobre el món”. Apa, fot-li!

Jo crec que l’ independentisme és la joventut d’una nació que vol esdevenir madura, emancipada, Catalunya madura serà lliure. L’ independentisme és qui busca ser lliure i crear poders econòmics, cultural i associatius potents que irradiïn la seva influència sobre el món, inclosa Espanya, en tant que part del món (i molt propera). El que és infantil és voler fer tot això vivint a casa el papà Estat Espanyol, que a sobre ens maltracta. I el maltracta, senyor Barril, no és una dèria independentista, és l’acció de les estructures estatals del Regne d’Espanya, des de l’estatut a RENFE passant per l’espoli fiscal.

Si fos més agosarat li diria al senyor Barril que maduri i superi l’ infantilisme del federalisme. Però no li diré, perquè la infantesa és molt còmode.

PS: és de justícia esmentar també aquesta frase del Barril: “Demà serà el dia de la ràbia i se'ns dirà als ciutadans sense recursos que odiem tot allò que representa Espanya. Però no se'ns dirà que una bona part de la humiliació permanent ve de poders econòmics catalans que fa temps que han renunciat al seu paper de lideratge nacional”.

ACTES DE L'11 DE SETEMBRE A LA VALL DEL GES

Algunts apunts a la Xarxa per llegir en la Diada:

Josep Maria Freixanet: Decidir és democràcia, decidir és llibertat

Enric Xicoy: 2014 és la solució

Pere Aragnès: 2014, referèndum, som-hi?

Daniel Mallén: Projectes sobiranistes a CDC

[@more@]

Comentaris

  1. budoushi6 de juny del 2011, a les 19:08

    Les portades dels diaris d’esperit sociovergents ens han inundat de portades de la reformulaciócheap jerseys del catalanisme immobilista de Mas. El salt autodeterminista de Carod ha estat bastant amagant o escarnit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació