Aquest 11 de Setembre es celebrarà en un ambient bastant mogut.
El sobiranisme està injectant-se en el catalanisme, expandint-se amb força en la base d’aquest, en la societat. De moment, les elits es mantenen majoritàriament en l’autonomisme, en el federalisme o en el simple regionalisme ja caduc.
Aquesta dosi sacseja el país i desencaixa les peces anquilosades del staus quo del país, dels esperits sociovergents, conservadors de dreta i conservadors d’esquerra.
Les portades dels diaris d’esperit sociovergents ens han inundat de portades de la reformulació del catalanisme immobilista de Mas. El salt autodeterminista de Carod ha estat bastant amagant o escarnit.
Hi ha qui ha perdut els papers perquè la seva opció d’Acció Catalana i de negar el dret a la llibertat nacional catalana, proclamant l’occit portuguès en un futur espanyolíssim. Enric Juliana: un iberista amb urticària independentista (catalana).
En Joan Barril és un periodista de la bona vida, més quan l’esquerra mana. Açot irònic i mordaç de Pujol (llegiu “Un submarí a les tovalles”, sisplau!), ha escrit un article interessant, sobre el sobiranisme que viu la societat catalana.
Després de definir la Diada com una jornada de ràbia, i que aquesta ràbia ara fa créixer el sobiranisme: “Espanya ens maltracta, independència!”. Al final, però, fa una afirmació que m’ha fet rumiar: “L’ independentisme és la malaltia infantil d'una incapacitat: la de crear poders econòmics, culturals i associatius potents que irradiïn la seva influència sobre Espanya i sobre el món”. Apa, fot-li!
Jo crec que l’ independentisme és la joventut d’una nació que vol esdevenir madura, emancipada, Catalunya madura serà lliure. L’ independentisme és qui busca ser lliure i crear poders econòmics, cultural i associatius potents que irradiïn la seva influència sobre el món, inclosa Espanya, en tant que part del món (i molt propera). El que és infantil és voler fer tot això vivint a casa el papà Estat Espanyol, que a sobre ens maltracta. I el maltracta, senyor Barril, no és una dèria independentista, és l’acció de les estructures estatals del Regne d’Espanya, des de l’estatut a RENFE passant per l’espoli fiscal.
Si fos més agosarat li diria al senyor Barril que maduri i superi l’ infantilisme del federalisme. Però no li diré, perquè la infantesa és molt còmode.
PS: és de justícia esmentar també aquesta frase del Barril: “Demà serà el dia de la ràbia i se'ns dirà als ciutadans sense recursos que odiem tot allò que representa Espanya. Però no se'ns dirà que una bona part de la humiliació permanent ve de poders econòmics catalans que fa temps que han renunciat al seu paper de lideratge nacional”.
ACTES DE L'11 DE SETEMBRE A LA VALL DEL GES
Algunts apunts a la Xarxa per llegir en la Diada:
Josep Maria Freixanet: Decidir és democràcia, decidir és llibertat
Enric Xicoy: 2014 és la solució
Pere Aragnès: 2014, referèndum, som-hi?
Daniel Mallén: Projectes sobiranistes a CDC
[@more@]
Les portades dels diaris d’esperit sociovergents ens han inundat de portades de la reformulaciócheap jerseys del catalanisme immobilista de Mas. El salt autodeterminista de Carod ha estat bastant amagant o escarnit.
ResponElimina