Passa al contingut principal

El què uneix PSC, CiU i ICV a Torelló

El Ple de setembre ha estat mogut, sobretot arran de les tres mocions presentades per Esquerra-AM Torelló.

Les mocions eren de caràcter local, tocant temes com ara els estatuts de Ràdio Ona (moció), els espais annexos del Teatre Cirvianum (moció) i el model de l’Arxiu de Torelló (moció).

Ha estat curiós veure com han reaccionat la totalitat de al resta de grups, fixant-se més amb qui proposava les mocions que no les mocions en sí mateixes... una vertadera llàstima, veure que tothom vol uns estatuts de la ràdio nous, que tothom vol un arxiu obert a la ciutadania, que tothom vol un reglament pels espais annexos del Cirvianum, encara que ICV i PSC han dit que era un tema de poca volada com per portar-ho al Ple..., ja em diran com es fa si un servidor, així com ICV, es passa quatre anys demanant-ho i no es fa? Ara es farà, curiosament la regidora ha informat que va ser la seva primera prioritat al prendre càrrec com a regidora de Cultura... la màxima prioritat de la regidora Cultura és un tema de poca volada... vés quina cosa!

Ara bé, la perla ha estat la denúncia del portaveu convergent, Lluís Bassas, que ha acusat a Esquerra de polititzar les coses... si no es fa política en un ajuntament on se’n farà? O és que només té dret de fer política l’equip de govern?

El que més m’ha preocupat  ha estat la deslegitimació del Ple Municipal per tractar temes, per aprovar acords que afectin al president dels patronats, l’alcalde, que és president d’aquests perquè el Ple municipal ho ha decidit així, perquè els alcaldes els elegeix el Ple. O és que es pensen que estem en un règim presidencialista-alcaldista?

Podeu llegir la notícia relacionada amb aquestes mocions clicant aquí i la resta de les intervencions d’Esquerra a la web d’Esquerra Torelló: www.esquerra.cat/torello.

També podeu llegir l'article que ens van publicar al Setmanari Torelló Alguna cosa es comença a moure a l'Ajuntament.

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...