Passa al contingut principal

Futbol (no) es (solo) futbol

Vaig sentir un tertulià de RAC-1 que deia que les seleccions catalanes haurien de “reposar” durant un temps, per no cremar-les. Que després dels grans partits amb Brasil o Argentina, cal anar a per totes si volem continuar il·lusionant a la gent, perquè després d’omplir el Camp Nou i jugar de tu a tu a Brasil, sols queda jugar oficialment.

Puc estar més o menys d’acord amb aquestes afirmacions, però aquest cop qui no ha volgut deixar reposar les seleccions ha estat la Real Federación Española de Futbol, dirigida per l’inefable Angel María Villar, ex-jugador de l’Athletic de Bilbao.

Diuen que els partits de costellada sols pot ser un a l’any i per Nadal, com a complement dels programes de Billar (que no Villar) del Canal 33 que fan per aquelles dates.

Això es va decidir en una votació on sols 3 vots van ser favorables a que Catalunya podés jugar amb els EE.UU. per l’octubre, el president de l’Eibar i el de la Federació d’Euskadi han dit que dos eren seus, el tercer no se sap i el representant de l’Espanyol no vol dir què va votar. Fa mala espina, quan no ho vol dir malgrat que el seu club ja s’ha posicionat a favor que es jugui. Joan Laporta, membre de la Real Federación no hi era, Joan Gaspart tampoc...

Jordi Roche, president de la Federació Catalana (qui s’havia dit que era proper als socialistes de Girona) ha plantat cara, el govern de la Generalitat ha dit que s’ha de jugar sí o sí, amb permís dels espanyols o sense i que el sector futbolístic català es mulli (clubs i potser jugadors). L’espanyol córrer a ensenyar la bandera catalana i s’apunta a les crítiques i els ànims a jugar el partit. Laporta també a contrapeu i criticant que el govern no és proactiu i que s’escuda amb els clubs, el Govern anuncia que el mai prou ben valorat Doñate ja està plantejant com encarar el conflicte des dels termes jurídics i legals...

Tothom està emprenyat, però sembla, que per fi tothom camina cap al mateix camí, plantar cara als espanyols de la pilota, els de la roja. Bé, tothom no, els professionals, a excepció de l’Oleguer, res de res.

El caos còsmic post pujolista ha arribat al futbol també?.

Per cert, m’han enviat això: La Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, ha iniciat una campanya d'enviament de correus electrònics al president de la Federación Española, en els quals se li manifesta el rebuig a la decisió presa de no permetre la disputa del partit entre les seleccions de Catalunya i EE.UU., el proper 14 d'octubre.Pots participar en la campanya, clicant el següent enllaç:http://www.seleccions.cat/protesta/protesta.asp

[@more@]

Comentaris

  1. Com ben assenyales, crec que la clau està en la manca d'implicació de clubs i jugadors. Si en un esport semi-amateur i totalment "catalanitzat" com el hockey patins els clubs no són capaços de plantar cara i crear una lliga i els jugadors no renuncien a jugar amb l'espanyola, que podrem fer amb un futbol totalment professionalitzat...I Laporta que ni va anar a la reunió carrega contra els polítics, pffff.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...