Salta al contingut principal

Futbol (no) es (solo) futbol

Vaig sentir un tertulià de RAC-1 que deia que les seleccions catalanes haurien de “reposar” durant un temps, per no cremar-les. Que després dels grans partits amb Brasil o Argentina, cal anar a per totes si volem continuar il·lusionant a la gent, perquè després d’omplir el Camp Nou i jugar de tu a tu a Brasil, sols queda jugar oficialment.

Puc estar més o menys d’acord amb aquestes afirmacions, però aquest cop qui no ha volgut deixar reposar les seleccions ha estat la Real Federación Española de Futbol, dirigida per l’inefable Angel María Villar, ex-jugador de l’Athletic de Bilbao.

Diuen que els partits de costellada sols pot ser un a l’any i per Nadal, com a complement dels programes de Billar (que no Villar) del Canal 33 que fan per aquelles dates.

Això es va decidir en una votació on sols 3 vots van ser favorables a que Catalunya podés jugar amb els EE.UU. per l’octubre, el president de l’Eibar i el de la Federació d’Euskadi han dit que dos eren seus, el tercer no se sap i el representant de l’Espanyol no vol dir què va votar. Fa mala espina, quan no ho vol dir malgrat que el seu club ja s’ha posicionat a favor que es jugui. Joan Laporta, membre de la Real Federación no hi era, Joan Gaspart tampoc...

Jordi Roche, president de la Federació Catalana (qui s’havia dit que era proper als socialistes de Girona) ha plantat cara, el govern de la Generalitat ha dit que s’ha de jugar sí o sí, amb permís dels espanyols o sense i que el sector futbolístic català es mulli (clubs i potser jugadors). L’espanyol córrer a ensenyar la bandera catalana i s’apunta a les crítiques i els ànims a jugar el partit. Laporta també a contrapeu i criticant que el govern no és proactiu i que s’escuda amb els clubs, el Govern anuncia que el mai prou ben valorat Doñate ja està plantejant com encarar el conflicte des dels termes jurídics i legals...

Tothom està emprenyat, però sembla, que per fi tothom camina cap al mateix camí, plantar cara als espanyols de la pilota, els de la roja. Bé, tothom no, els professionals, a excepció de l’Oleguer, res de res.

El caos còsmic post pujolista ha arribat al futbol també?.

Per cert, m’han enviat això: La Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, ha iniciat una campanya d'enviament de correus electrònics al president de la Federación Española, en els quals se li manifesta el rebuig a la decisió presa de no permetre la disputa del partit entre les seleccions de Catalunya i EE.UU., el proper 14 d'octubre.Pots participar en la campanya, clicant el següent enllaç:http://www.seleccions.cat/protesta/protesta.asp

[@more@]

Comentaris

  1. Com ben assenyales, crec que la clau està en la manca d'implicació de clubs i jugadors. Si en un esport semi-amateur i totalment "catalanitzat" com el hockey patins els clubs no són capaços de plantar cara i crear una lliga i els jugadors no renuncien a jugar amb l'espanyola, que podrem fer amb un futbol totalment professionalitzat...I Laporta que ni va anar a la reunió carrega contra els polítics, pffff.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Em canvio de casa blocaire...

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça http://casalsprat.blogspot.com   Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo... em sap greu abandonar el .CAT   [@more@]

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

La Renda Bàsica: la última gran reforma

La renda bàsica (RB) ha arribat al Congrés de diputats espanyol a proposta d’ERC i IU. Fa temps la meva bona amiga Susanna em va introduir en el fins llavors desconegut món de la renda bàsica, fent-me arribar bibliografia vària i induint-me, com bona amiga que és, a assistir al I Simposi de la Renda Bàsica. Què és la RB, però? La RB és “ és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es pugui tenir, i sense importar amb qui es convisqui ”, segons la Xarxa per la Renda Bàsica . L’esquerra o és revolucionària o és reformista, més enllà del socialisme, el comuni...