Passa al contingut principal

Futbol (no) es (solo) futbol

Vaig sentir un tertulià de RAC-1 que deia que les seleccions catalanes haurien de “reposar” durant un temps, per no cremar-les. Que després dels grans partits amb Brasil o Argentina, cal anar a per totes si volem continuar il·lusionant a la gent, perquè després d’omplir el Camp Nou i jugar de tu a tu a Brasil, sols queda jugar oficialment.

Puc estar més o menys d’acord amb aquestes afirmacions, però aquest cop qui no ha volgut deixar reposar les seleccions ha estat la Real Federación Española de Futbol, dirigida per l’inefable Angel María Villar, ex-jugador de l’Athletic de Bilbao.

Diuen que els partits de costellada sols pot ser un a l’any i per Nadal, com a complement dels programes de Billar (que no Villar) del Canal 33 que fan per aquelles dates.

Això es va decidir en una votació on sols 3 vots van ser favorables a que Catalunya podés jugar amb els EE.UU. per l’octubre, el president de l’Eibar i el de la Federació d’Euskadi han dit que dos eren seus, el tercer no se sap i el representant de l’Espanyol no vol dir què va votar. Fa mala espina, quan no ho vol dir malgrat que el seu club ja s’ha posicionat a favor que es jugui. Joan Laporta, membre de la Real Federación no hi era, Joan Gaspart tampoc...

Jordi Roche, president de la Federació Catalana (qui s’havia dit que era proper als socialistes de Girona) ha plantat cara, el govern de la Generalitat ha dit que s’ha de jugar sí o sí, amb permís dels espanyols o sense i que el sector futbolístic català es mulli (clubs i potser jugadors). L’espanyol córrer a ensenyar la bandera catalana i s’apunta a les crítiques i els ànims a jugar el partit. Laporta també a contrapeu i criticant que el govern no és proactiu i que s’escuda amb els clubs, el Govern anuncia que el mai prou ben valorat Doñate ja està plantejant com encarar el conflicte des dels termes jurídics i legals...

Tothom està emprenyat, però sembla, que per fi tothom camina cap al mateix camí, plantar cara als espanyols de la pilota, els de la roja. Bé, tothom no, els professionals, a excepció de l’Oleguer, res de res.

El caos còsmic post pujolista ha arribat al futbol també?.

Per cert, m’han enviat això: La Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, ha iniciat una campanya d'enviament de correus electrònics al president de la Federación Española, en els quals se li manifesta el rebuig a la decisió presa de no permetre la disputa del partit entre les seleccions de Catalunya i EE.UU., el proper 14 d'octubre.Pots participar en la campanya, clicant el següent enllaç:http://www.seleccions.cat/protesta/protesta.asp

[@more@]

Comentaris

  1. Com ben assenyales, crec que la clau està en la manca d'implicació de clubs i jugadors. Si en un esport semi-amateur i totalment "catalanitzat" com el hockey patins els clubs no són capaços de plantar cara i crear una lliga i els jugadors no renuncien a jugar amb l'espanyola, que podrem fer amb un futbol totalment professionalitzat...I Laporta que ni va anar a la reunió carrega contra els polítics, pffff.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda