Passa al contingut principal

Futbol (no) es (solo) futbol

Vaig sentir un tertulià de RAC-1 que deia que les seleccions catalanes haurien de “reposar” durant un temps, per no cremar-les. Que després dels grans partits amb Brasil o Argentina, cal anar a per totes si volem continuar il·lusionant a la gent, perquè després d’omplir el Camp Nou i jugar de tu a tu a Brasil, sols queda jugar oficialment.

Puc estar més o menys d’acord amb aquestes afirmacions, però aquest cop qui no ha volgut deixar reposar les seleccions ha estat la Real Federación Española de Futbol, dirigida per l’inefable Angel María Villar, ex-jugador de l’Athletic de Bilbao.

Diuen que els partits de costellada sols pot ser un a l’any i per Nadal, com a complement dels programes de Billar (que no Villar) del Canal 33 que fan per aquelles dates.

Això es va decidir en una votació on sols 3 vots van ser favorables a que Catalunya podés jugar amb els EE.UU. per l’octubre, el president de l’Eibar i el de la Federació d’Euskadi han dit que dos eren seus, el tercer no se sap i el representant de l’Espanyol no vol dir què va votar. Fa mala espina, quan no ho vol dir malgrat que el seu club ja s’ha posicionat a favor que es jugui. Joan Laporta, membre de la Real Federación no hi era, Joan Gaspart tampoc...

Jordi Roche, president de la Federació Catalana (qui s’havia dit que era proper als socialistes de Girona) ha plantat cara, el govern de la Generalitat ha dit que s’ha de jugar sí o sí, amb permís dels espanyols o sense i que el sector futbolístic català es mulli (clubs i potser jugadors). L’espanyol córrer a ensenyar la bandera catalana i s’apunta a les crítiques i els ànims a jugar el partit. Laporta també a contrapeu i criticant que el govern no és proactiu i que s’escuda amb els clubs, el Govern anuncia que el mai prou ben valorat Doñate ja està plantejant com encarar el conflicte des dels termes jurídics i legals...

Tothom està emprenyat, però sembla, que per fi tothom camina cap al mateix camí, plantar cara als espanyols de la pilota, els de la roja. Bé, tothom no, els professionals, a excepció de l’Oleguer, res de res.

El caos còsmic post pujolista ha arribat al futbol també?.

Per cert, m’han enviat això: La Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, ha iniciat una campanya d'enviament de correus electrònics al president de la Federación Española, en els quals se li manifesta el rebuig a la decisió presa de no permetre la disputa del partit entre les seleccions de Catalunya i EE.UU., el proper 14 d'octubre.Pots participar en la campanya, clicant el següent enllaç:http://www.seleccions.cat/protesta/protesta.asp

[@more@]

Comentaris

  1. Com ben assenyales, crec que la clau està en la manca d'implicació de clubs i jugadors. Si en un esport semi-amateur i totalment "catalanitzat" com el hockey patins els clubs no són capaços de plantar cara i crear una lliga i els jugadors no renuncien a jugar amb l'espanyola, que podrem fer amb un futbol totalment professionalitzat...I Laporta que ni va anar a la reunió carrega contra els polítics, pffff.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Em canvio de casa blocaire...

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça http://casalsprat.blogspot.com   Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo... em sap greu abandonar el .CAT   [@more@]

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Ràdio Ona, la ràdio de Torelló

Ràdio Ona ha estat reconeguda per les ràdios locals de Catalunya. Torelló té el privilegi de tenir una ràdio local dinàmica i que fins ara ha estat una pedrera per professionals del periodisme, no és estrany sentir veus conegudes en ràdios nacionals o veure noms coneguts signant en diaris i setmanaris nacionals i comarcals de primer nivell. Si mirem el panorama global de les ràdios locals, Ràdio Ona és de les que funciona millor, malgrat les dificultats en les millores d'infrastructures, tot i que en els últims anys s'ha invertit en millores d'equipament. Però si aquesta ràdio nostre és tant viva i dinàmica és per l'esperit que té, la de les persones que hi col.laboren i hi treballen, que no formen un grup estàtic, sinó que es va regenerant i mutant. Ràdio Ona ha tingut diferents funcions com ara la informativa, la cultural, l...