Passa al contingut principal

CiU: sobiranisme o sociovergencia / ERC: esquerra nacional o partit sobiranista únic

 En un apunt del bloc del Raül, podem llegir una comparació (maleïda!) entre la política basca i la catalana, arran de l'anunci del Lehendakari Ibarretxe de fer una consulta als bascos sobre (no de) l'autoderminació del poble basc comprès a la comunitat foral basca.
En Raül es pregunta si "Existeix una dreta independentista capaç de pactar un full de ruta semblant al basc?". Si la possible dreta independentista és CDC o UDC no crec que sigui el cas.
CiU té una tendència des del pacte Mas-ZP a l'establishment polític, al manteniment d'un oasi català putrefacte, en un país col·lapsat.
No és un secret que el pacte d'Entesa es va fer en temps record, en un acte de sobirania (qui ho haurà de dir...) del PSC de Montilla i en una aposta d'ERC per un govern d'esquerres en l'estratègia marcada de construïr una esquerra catalana hegemònica sobiranista. Aquesta premura a l'hora de pactar es va fer davant les ànsies de CiU de consumar el pacte amb el PSOE que havia de fer a Mas president d'un govern sociovergent.
I què vol dir la sociovergència? Vol dir desideologització de la política, o l'hoxímoron despolititzar la política. Congelar els programes polítics i gestionar el dia dia sense contingut, sense projecte de societat ni de nació.
La sociovergència congela el nacionalisme de CiU i la socialdemocràcia del PSC, però també el liberalisme i la democràciacristiana de CiU i l'autonomisme federalitzant del PSC. Congela les ideologies. No és un pacte nacional, és un pacte congelant.
Un dia es consumarà la sociovergència a nivell nacional, en alguns llocs on ERC es fa forta la reacció poruga i conservadora de CiU i PSC és la sociovergència, en d'altres llocs es veu a venir.
Davant aquesta hipòtesis ERC què ha de fer? ha de mantenir l'estratègia de construir l'esquerra nacional sobiranista? Si a l'altra banda no hi ha una dreta nacional sobiranista no aconseguirem res. El sociovergentisme de CiU aboca ERC a intentar l'assalt integral al nacionalisme, a intentar devorar CiU per ser un partit hegemònic nacional sobiranista.
ERC s'haurà de plantejar i replantejar la seva estratègia davant l'escenari que resti després de la decisió de CiU: sociovergentisme o sobiranisme.
ERC té la funció nacional de ser el braç polític del sobiranisme català, haurà de veure si serà més efectiva essent el partit hegemònic sobiranista o bé l'esquerra nacional sobiranista. Depèn de CDC i d'UDC.
[@more@]

Comentaris

  1. wholesale prom dresses cheap prom dresses11 de març del 2011, a les 0:08

    http://www.iloveonsale.com/Wholesale-special-occasion-dresses-prom-dresses_c2751 ,wholesale prom dresses
    http://www.iloveonsale.com/Wholesale-wedding-party-dresses-flower-girl-dresses_c2744 ,wholesale flower girl dresses

    ResponElimina
  2. Tory Burch Sale17 de maig del 2011, a les 2:44

    I què vol dir la Tory Burch Shoes? Vol dir desideologització de la política, o l'hoxímoron despolititzar la política. Congelar els programes polítics i gestionar el dia dia sense contingut, sense projecte de societat ni de nació.

    ResponElimina
  3. chanel online26 de maig del 2011, a les 2:55

    http://www.chanelhandbagschina.com
    http://www.mbtshoes2.com

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació