Al 2006, la premsa espanyola, de El País, progre, fins a Libertad Digital, de Jiménez Losantos, assalten mediàticament l’AVUI, per un article satíric sobre les declaracions-amenaces del cap de l’Exèrcit de Terra espanyol, que va posar els tancs damunt la taula de negociacions sobre l’Estatut de Catalunya.
Un segle entremig, que sols ens ha portat de canvi que l’assalt a un mitjà de comunicació català(nista) ha passat de ser físic a mediàtic, de ser a cops d’espasa a cops de paraula. El sentit de l’humor espanyol sembla que només entén de Cruz y Ralla i de caspa espessa i cutre.
Però què ha provocat les ires de l’Espanya unida contra l’AVUI? La resposta és Iu Forn, un periodista (membre del Col.legi de Periodistes per la candidatura d’Antillach, enfront de la parasocialista del dimitit Sebastià Serrano, defensor del lector de El País) que recupera la tradició catalna de fer articles satírics que històricament han omplert les pàgines de les publicacions catalanes, que parlen de l’actualitat en forma conyes que van més enllà del hahaha. Tenim exemples d’articles i caricatures sobre l’actualitat política de principis de segle XX i de l’època de la II República, sàtires que apunten a Cambó i d’altres a Macià. Noms històrics de la premsa catalana com l’Esquella de la Torratxa, El be negre o l’esmentat Cu-Cut, que convivien amb la premsa de l’època, la monàrquica, la dels partits i la sempiterna La Vanguardia.
I què va escriure Iu Forn? Doncs un Manual del bon colpista, per ajudar al General Mena Aguado a tenir una bona estada a Barcelona si al final es decidia a ocupar (algú diria reocupar) Barcelona. I, concretament, el què ha provocat una intensa picor hispànic ha estat una frase brillant, situada en la realitat política catalana jugant a diferents bandes: “(Que els militars que entrin a Barcelona) Recordin que l'ordenança de civisme de BCN prohibeix la pràctica de la prostitució en segons quins supòsits. Per tant, millor que vinguin sense les seves mares”. Això ha tocat la fibra, però en la resta de l’article hi trobem brillants referències a la Caixa i la infanta Cristina (treballadora de l’entitat financera suara dita), a les sevillanes del Tribunal Suprem, entre d’altres. Un article complet.
Iu Forn va tractar de fills de puta als militars que en un moment podessin fer una desfilada militar de debò a Barcelona, amb les armes carregades? Sí, i qui no tractaria de fills de puta a uns soldats d’un exèrcit d’ocupació? O potser és que el General Mena Aguado es referia que l’exèrcit vindria a Catalunya en missió de pau a l’afganesa...
PS: lamento l’expressió masclista i misògina en contra de les prostitutes que s’ha usat en aquest article.
[@more@]
dssfd
ResponElimina