El 2006 ha començat amb l'entrada en vigor de la nova llei antitabac. Una llei que, en principi, està feta per lluitar contra un hàbit que atempta contra la salut pública (la del fumador actiu i la dels passius) i que agredeix l'herari públic, amb un sobreesforç en la Sanitat pública, que ha de suportar el contribuent, és a dir, nosaltres, amb els impostos.
En conclusió, el tabaquisme ataca la salut del fumador actiu i passiu i afecta la propietat privada de la ciutadania, en forma de major pressió fiscal per mantenir el sobreesforç sanitari per tractar les malalties produïdes pel tabaquisme.
Aquestes raons, les d'atemptar la salut pública (fent fumar per força als qui envolten als fumadors actius) i la d'afectar la propietat privada, dos elements bàsics en la nostra societat occidental, són prou fortes per justificar una llei que restringeix la llibertat de l'individu sobre què fer i què no fer amb el seu cos. I, aquí, no hi entra la ignorància sobre les conseqüències del consum, ja que el consumidor, a aquestes altures, amb tot de cartellets anunciant-te la mort prematura i dolorosa, a més d'una esterilitat sinó impotència inevitable, ens rodegen a tots els fumadors actius (sí, ho sóc, ho confesso).
Veiem, doncs, que aquesta llei, va més enllà, entra en el món de la filosofia política, entre en el debat, sempre latent, d'on està el límit entre l'interès públic i la llibertat individual.
A La Vanguardia, Xavier Sala-Martin, un liberal de pedra picada, donava unes dades interessants: un individu que treballi 8 hores en un ambient de fumadors, amb fum de cigarreta, després d'un any el seu cos hauria patit una agressió equivalent a... 6 cigarretes! Si aquesta dada és certa, Sala-Martin desmunta la raó de l'agressió a la salut pública.
Ara només queda la raó que afecta la propietat privada dels no fumadors. L'economista Sala-Martin argumenta que és fals que el tabaquisme comporti un sobreesforç econòmic a l'estat del benestar globalment, ja que el sobreesforç per l'atenció per malalties produïdes pel tabaquisme es veu compensat per l'escurçament de la vida, és adir, que l'estat del benestar s'haurà de fer càrrec menys anys dels fumadors actius que tinguin malalties del tabaquisme. La raó de la salut pública queda desmuntada, segons Sala-Martin.
Partint que la informació aportada per Sala-Martin és veraç, és compatible aquesta llei amb la defensa de la llibertat individual? s'excedeix l'estat en la seva regulació sobre les nostres vides? I per què es fa aquesta llei antitabac però no se'n fa cap antialcohol? i és que a l'estat espanyol tenen tres maneres d'actuar sobre les drogues:
a) es persegueix durament la venda de les drogues il.legals (persecució del venedor i subtilment del consumidor)
b) es persegueix el consum del tabac, però es grava fiscalment la venda (persecució del consumidor i benefici de l'estat)
c) es tolera absolutament el consum d'alcohol i es grava fiscalment la venda (benefici del consumidor i de l'estat)
Clar, que potser aquesta llei té l'objectiu de "millorar" l'home/dona, fer-lo més saludable, amb millors hàbits, encara que sigui a costa de retallar la llibertat individual.
Per cert, el footing diari per llei, per a quan?
dsfd
ResponElimina