Passa al contingut principal

Fets estatutaris (o NO)

M’agradaria presentar-vos un bloc que he engegat on hi tenen cabuda totes les opcions davant l’estatut, per anar-lo raonant. Es diu Raonem l'Estaut (hi podeu accedir clicant aquí).

Portem bastants dies de lemes de campanya. N’hi ha de tota mena.

M’ha sobtat el dels socialistes, al més pur estil tanqueta d’assalt guerristes. La securitate (com els bateja el confidencial Busot) socialista d’Iceta, Zaragoza i Ferran són molt bèsties! El seu lema “El PP utilitzarà el teu NO contra Catalunya” és tela... però de doble fil. Amb aquest lema els socialistes accepten que la major part del NO prové de la consciència nacional catalana. Per cert en Ramon M. M’ha fet arribar un lema alternatiu en la mateixa línia: “Zapatero utilitzarà el teu SÍ contra la sobirania de Catalunya”.

Els del Saura diuen que votaran SÍ perquè són d’esquerres (i super guais de debò). Però no diuen com faran polítiques socials sense un bon finançament... En el cas dels joves i la seva emancipació l’Arseni ha fet aquest article tant interessant a la Tenalla.

Els convergents (i els d’Unió, malgrat les contradiccions de fe) s’han apuntat a la moda retro i fan cartells amb bitllets de 100 pessetes, sis-cents i altres icones del retro-hispànic. No hauria dit mai que un NO a un referèndum ens porti a un viatge al passat!! Però pensant-hi, potser és una adaptació laica a les set plagues que proposaven els companys de Duran i Lleida pels fills de Déu que votessin que No.

Esquerra diu que “Ara toca NO”, enlloc de “l’ara no toca” dels successius governs de Jordi Pujol. És diferent, oi?

I també hi ha els raimonistes del “Diguem NO” es que es diuen esquerra independentista i que foragiten l’esquerra independentista parlamentària.

Per acabar, també s’ha presentat “la societat civil catalana” (segons l’Avui, tota?). No sé què pensar de la presència del meu professor de doctorat Agustí Colomines, un independentista declarat, director del Centre Unesco de Catalunya. A ell que li agraden tant poc els del PSC ara resulta que estan treballant colze a colze, però hi haurà qui dirà que jo també amb el PP perl NO. Però carai, jo no tinc la maquinària del PP a darrera. La plataforma “Estatut, jo sí” de Colomines i altres, en canvi, sí que té la maquinària de propaganda de la securitate de Zaragoza, Corbacho i Sopena, com ha descobert Vicent Partal, com podeu veure clicant aquí.

[@more@]

Comentaris

  1. Això dels lemes està resultant molt decebedor, sobretot per part del PSC i d'ICV-EUiA. Els del PSC tenen unes maneres que fan por, i ho dic venint d'una tradició on mai s'ha apreciat gaie la moderació en les consignes. Un bon exemple (del 77, si no m'erro) es troba aquí:
    http://www.psuc.es/imatges/manos.jpg
    D'altra banda, la campanya de la coalició ICV-EUiA és incomprensible. Què passaria si els d'Unió Democràtica fessin el mateix? "voto l'estatut perquè sóc de dretes, nacionalista i cristià"? La identitat política de cadascú no és l'argument adequat per votar a favor d'un Estatut, és a dir, d'unes regles del joc per a tothom.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda