Passa al contingut principal

Fets estatutaris (o NO)

M’agradaria presentar-vos un bloc que he engegat on hi tenen cabuda totes les opcions davant l’estatut, per anar-lo raonant. Es diu Raonem l'Estaut (hi podeu accedir clicant aquí).

Portem bastants dies de lemes de campanya. N’hi ha de tota mena.

M’ha sobtat el dels socialistes, al més pur estil tanqueta d’assalt guerristes. La securitate (com els bateja el confidencial Busot) socialista d’Iceta, Zaragoza i Ferran són molt bèsties! El seu lema “El PP utilitzarà el teu NO contra Catalunya” és tela... però de doble fil. Amb aquest lema els socialistes accepten que la major part del NO prové de la consciència nacional catalana. Per cert en Ramon M. M’ha fet arribar un lema alternatiu en la mateixa línia: “Zapatero utilitzarà el teu SÍ contra la sobirania de Catalunya”.

Els del Saura diuen que votaran SÍ perquè són d’esquerres (i super guais de debò). Però no diuen com faran polítiques socials sense un bon finançament... En el cas dels joves i la seva emancipació l’Arseni ha fet aquest article tant interessant a la Tenalla.

Els convergents (i els d’Unió, malgrat les contradiccions de fe) s’han apuntat a la moda retro i fan cartells amb bitllets de 100 pessetes, sis-cents i altres icones del retro-hispànic. No hauria dit mai que un NO a un referèndum ens porti a un viatge al passat!! Però pensant-hi, potser és una adaptació laica a les set plagues que proposaven els companys de Duran i Lleida pels fills de Déu que votessin que No.

Esquerra diu que “Ara toca NO”, enlloc de “l’ara no toca” dels successius governs de Jordi Pujol. És diferent, oi?

I també hi ha els raimonistes del “Diguem NO” es que es diuen esquerra independentista i que foragiten l’esquerra independentista parlamentària.

Per acabar, també s’ha presentat “la societat civil catalana” (segons l’Avui, tota?). No sé què pensar de la presència del meu professor de doctorat Agustí Colomines, un independentista declarat, director del Centre Unesco de Catalunya. A ell que li agraden tant poc els del PSC ara resulta que estan treballant colze a colze, però hi haurà qui dirà que jo també amb el PP perl NO. Però carai, jo no tinc la maquinària del PP a darrera. La plataforma “Estatut, jo sí” de Colomines i altres, en canvi, sí que té la maquinària de propaganda de la securitate de Zaragoza, Corbacho i Sopena, com ha descobert Vicent Partal, com podeu veure clicant aquí.

[@more@]

Comentaris

  1. Això dels lemes està resultant molt decebedor, sobretot per part del PSC i d'ICV-EUiA. Els del PSC tenen unes maneres que fan por, i ho dic venint d'una tradició on mai s'ha apreciat gaie la moderació en les consignes. Un bon exemple (del 77, si no m'erro) es troba aquí:
    http://www.psuc.es/imatges/manos.jpg
    D'altra banda, la campanya de la coalició ICV-EUiA és incomprensible. Què passaria si els d'Unió Democràtica fessin el mateix? "voto l'estatut perquè sóc de dretes, nacionalista i cristià"? La identitat política de cadascú no és l'argument adequat per votar a favor d'un Estatut, és a dir, d'unes regles del joc per a tothom.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...