Catalunya viu moments d’incertesa. Estem davant un referèndum que ha d’obrir una nova etapa pel país, on el resultat marcarà la tendència de la nova etapa, on el triomf del sí autonomista o el del no sobiranista (el reaccionari també hi serà, però més minortari) dibuixarà l’escenari.
Vivim moments d’incertesa davant la descomposició del primer govern català progressista de la restauració de l’actual monarquia parlamentària. Un govern que s’ha ofegat en les pròpies contradiccions i que sembla que no podrà resistir a l’oposició bulldozer imposada per Madí, amb un estil agressiu i demagog, en excés.
Jo vaig apostar pel tripartit en el seu moment, en la creació d’un govern catalanista i d’esquerres, que trenqués el tabú pujolista/antipujolista de pensar en una esquerra nacional i un nacionalisme d’esquerres.
El tripartit s’ha mostrat un vaixell fràgil, bàsicament perquè no estava a prova d’unes prioritats que no es mouen en clau de país: la de Mas per recuperar el poder i el de bona part del PSC per consolidar Zapatero. Quin ha estat el preu? La mateixa guillotina: l’estatut pactat per Mas i ZP, en un pacte pel poder, que menyspreava la sobirania del Parlament català.
Segur que hi ha hagut errors per totes les parts. Es parla de manca de cultura de coalició (curiós que es digui que no hi ha cultura de coalició quan la majoria d’ajuntaments catalans governats per les esquerres es fa en coalició).
Aquest govern ha governat. La controvèrsia estatutària, ho ha tapat. S’ha governat, a vegades amb desencontres dins el govern, un govern plural.
Ara, el president Maragall està en un encreuament molt dur. Zapatero va bescanviar el cap de Maragall (i la possibilitat d’un president socialista a la Generalitat) a canvi de consolidar-se en el govern espanyol. Estatut i vots d’investidura a canvi de Generalitat i ministeris. El sector de l’aparell del PSC, més proper a la fidelitat al PSOE, ho ha entès, i pressionen a Maragall perquè expulsi ERC del govern, perquè anul·li qualsevol opció de reeditar el tripartit. Zapatero i Mas van pactar la sociovergència, que no pas una gran coalició com l’alemanya, ja que l’SPD i la CDU mai s’haurien venut el país pel poder.
Jo vaig apostar pel tripartit, encara ho faig, crec que un govern amb sentit de país i d'esquerres. Però, i els mateixos socialistes?
[@more@]
sfds
ResponElimina