Passa al contingut principal

Incertesa a Catalunya

Catalunya viu moments d’incertesa. Estem davant un referèndum que ha d’obrir una nova etapa pel país, on el resultat marcarà la tendència de la nova etapa, on el triomf del sí autonomista o el del no sobiranista (el reaccionari també hi serà, però més minortari) dibuixarà l’escenari.

Vivim moments d’incertesa davant la descomposició del primer govern català progressista de la restauració de l’actual monarquia parlamentària. Un govern que s’ha ofegat en les pròpies contradiccions i que sembla que no podrà resistir a l’oposició bulldozer imposada per Madí, amb un estil agressiu i demagog, en excés.

Jo vaig apostar pel tripartit en el seu moment, en la creació d’un govern catalanista i d’esquerres, que trenqués el tabú pujolista/antipujolista de pensar en una esquerra nacional i un nacionalisme d’esquerres.

El tripartit s’ha mostrat un vaixell fràgil, bàsicament perquè no estava a prova d’unes prioritats que no es mouen en clau de país: la de Mas per recuperar el poder i el de bona part del PSC per consolidar Zapatero. Quin ha estat el preu? La mateixa guillotina: l’estatut pactat per Mas i ZP, en un pacte pel poder, que menyspreava la sobirania del Parlament català.

Segur que hi ha hagut errors per totes les parts. Es parla de manca de cultura de coalició (curiós que es digui que no hi ha cultura de coalició quan la majoria d’ajuntaments catalans governats per les esquerres es fa en coalició).

Aquest govern ha governat. La controvèrsia estatutària, ho ha tapat. S’ha governat, a vegades amb desencontres dins el govern, un govern plural.

Ara, el president Maragall està en un encreuament molt dur. Zapatero va bescanviar el cap de Maragall (i la possibilitat d’un president socialista a la Generalitat) a canvi de consolidar-se en el govern espanyol. Estatut i vots d’investidura a canvi de Generalitat i ministeris. El sector de l’aparell del PSC, més proper a la fidelitat al PSOE, ho ha entès, i pressionen a Maragall perquè expulsi ERC del govern, perquè anul·li qualsevol opció de reeditar el tripartit. Zapatero i Mas van pactar la sociovergència, que no pas una gran coalició com l’alemanya, ja que l’SPD i la CDU mai s’haurien venut el país pel poder.

Jo vaig apostar pel tripartit, encara ho faig, crec que un govern amb sentit de país i d'esquerres. Però, i els mateixos socialistes?

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació