Passa al contingut principal

Posant noms a carrers

Ahir, en l’últim Ple abans de les vacances, vam aprovar el nom de diferents carrers.

La feina es va fer en una comissió, amb representants dels grups municipals, de l’ADET, associacions de veïns i el senyor Prat com erudit.

En la comissió vam tenir en compte diferents aspectes a l’hora de posar noms a aquests carrers de Torelló.

L’aspecte identitari de Torelló, amb noms que fan referència a espais emblemàtics com ara el Mas Torra, la Caseta d’en Muntadas o de l’Agrària, que ens ha de permetre mantenir el record i el passat després de les urbanitzacions dels Plans Parcials que hauran esborrat del mapa aquests edificis.

També hi podem trobar torellonencs o persones vinculades amb el municipi amb mèrits de tots tipus, alguns de tristos i que ens ajudaran a mantenir la memòria històrica de casa nostra, com ara el de Bonaventura Cutrina, assassinat al camp d’extermini nazi de Gusen, també de Ramon Vinyeta, medalla d’honor de Torelló i que esperem que es respecti el compromís de batejar amb el seu nom el parc de davant del carrer, en memòria al seu amor al paisatge, caminat i fotografiat per ell mateix. També hi trobem Onofre Novellas o el mestre de Sant Vicenç Josep Aguilar i Vallbona.

Hi trobem noms de l’art i la cultura catalana, com Joan Brossa, Apel·les Mestres, Miquel Martí i Pol, Santiago Rusiñol, Mercè Rodoreda, Caterina Albert, Montserrat Roig o Lola Anglada. Personatges del coneixement com el geògraf Pau Vila o l’arquitecte Pericas, amb algun record arquitectònic per Torelló.

Personatges històrics com Francesc Macià que tindrà una avinguda (per cert, essent militar va estar a Torelló on diuen que vafer forces amigues...), l’advocat laborista assassinat per pistolers de la patronal Francesc Layret, l’anarquista Frederica Montseny, així com un carrer commemorant l’Assemblea de Catalunya.

Podem dir que amb l’aprovació d’aquests carrers, Torelló ret homenatge a convilatans il·lustres, a gent compromesa i fins i tot màrtir per les llibertats del país, així com a la cultura i el coneixement del nostre país i amb una presència femenina, una manera de fer visible, a Torelló, un protagonista massa invisible de la nostra història.

Per cert, el Passatge d’Espanya ha sobreviscut, teòricament a l’espera d’una consulta als pocs veïns que hi viuen.

Ah! tampoc n'hi ha cap de l'estatut, a que no quedava bé ni "Estatut de Mas-ZP" ni el de "Estatut de la Moncloa"... és broma!

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...