La feina es va fer en una comissió, amb representants dels grups municipals, de l’ADET, associacions de veïns i el senyor Prat com erudit.
En la comissió vam tenir en compte diferents aspectes a l’hora de posar noms a aquests carrers de Torelló.
L’aspecte identitari de Torelló, amb noms que fan referència a espais emblemàtics com ara el Mas Torra, la Caseta d’en Muntadas o de l’Agrària, que ens ha de permetre mantenir el record i el passat després de les urbanitzacions dels Plans Parcials que hauran esborrat del mapa aquests edificis.
També hi podem trobar torellonencs o persones vinculades amb el municipi amb mèrits de tots tipus, alguns de tristos i que ens ajudaran a mantenir la memòria històrica de casa nostra, com ara el de Bonaventura Cutrina, assassinat al camp d’extermini nazi de Gusen, també de Ramon Vinyeta, medalla d’honor de Torelló i que esperem que es respecti el compromís de batejar amb el seu nom el parc de davant del carrer, en memòria al seu amor al paisatge, caminat i fotografiat per ell mateix. També hi trobem Onofre Novellas o el mestre de Sant Vicenç Josep Aguilar i Vallbona.
Hi trobem noms de l’art i la cultura catalana, com Joan Brossa, Apel·les Mestres, Miquel Martí i Pol, Santiago Rusiñol, Mercè Rodoreda, Caterina Albert, Montserrat Roig o Lola Anglada. Personatges del coneixement com el geògraf Pau Vila o l’arquitecte Pericas, amb algun record arquitectònic per Torelló.
Personatges històrics com Francesc Macià que tindrà una avinguda (per cert, essent militar va estar a Torelló on diuen que vafer forces amigues...), l’advocat laborista assassinat per pistolers de la patronal Francesc Layret, l’anarquista Frederica Montseny, així com un carrer commemorant l’Assemblea de Catalunya.
Podem dir que amb l’aprovació d’aquests carrers, Torelló ret homenatge a convilatans il·lustres, a gent compromesa i fins i tot màrtir per les llibertats del país, així com a la cultura i el coneixement del nostre país i amb una presència femenina, una manera de fer visible, a Torelló, un protagonista massa invisible de la nostra història.
Per cert, el Passatge d’Espanya ha sobreviscut, teòricament a l’espera d’una consulta als pocs veïns que hi viuen.
Ah! tampoc n'hi ha cap de l'estatut, a que no quedava bé ni "Estatut de Mas-ZP" ni el de "Estatut de la Moncloa"... és broma!
[@more@]
Felicitats per tenir una avinguda dedicada a Francesc Macià!
ResponElimina