Antitaurins a les eleccions. PACMA, partit electoral o grup de pressió?

El Partit Antitaurí Contra el Maltracte Animal (PACMA) es presentarà en les properes eleccions al Parlament.

Conec perfectament els caps de llista per Barcelona, el Manel (de facto es presenta per President a la Generalitat!), i per Girona, la Debby. Són bons amics, tinc l’orgull i la satisfacció d’haver col·laborat amb ells en trobades animalistes, humilment, i d’haver estat al seu costat en alguna concentració antitaurina, com la de Tarragona.

El PACMA, a Catalunya, ja s’havia presentat a les eleccions pel Senat, el candidat per Barcelona va ser el mateix Manel i el suplent fou l’Ivan.

Jo entenc el PACMA com a grup de pressió, no electoral, que aprofita els espais que es deixa als partits polítics quan les eleccions per fer arribar un missatge molt difícil de fer arribar. Com a bon missatge revolucionari (perquè ho és) és molt difícil de ser presents en els mass media.

L’estratègia de presentar-se a les eleccions al Senat, on hi ha un vot volàtil donat al vot minoritari, ja que tot està dat i beneït, a Barcelona segur que surten tres senadors socialistes i un convergent (o d’Unió). Si no vaig errat, a més d’aprofitar els espais electorals (encara que fos a altes hores de la matinada) el PACMA es va situar com el cinquè partit més votat a la circumscripció de Barcelona, per darrera l’Entesa, CiU, el PP i Els Verds. Jo que vaig quedar-me com a apoderat d’Esquerra (i del PACMA...) fins a ben entrada la mitjanit, recomptant els llençols electorals del senat, vaig sortir ben cofoi del col·legi electoral.

Però ara no entenc la candidatura, en un moment en què el país s’hi juga molt, després del procés estatutari, després d’una legislatura molt moguda, amb una legislatura que haurem de fer front a les segones i terceres retallades espanyoles a l’Estatut, a les ànsies censores de Convergència sobre l’obre de govern catalanista i d’esquerres. També seran unes eleccions importants per Esquerra, l’independentisme republicà, que sempre ha fet costat als plantejaments animalistes, no només de boca, com CiU, amb un realisme i gradualisme per fer factible les reformes legals.

Podem recordar quantes viles i ciutats catalanes s’han proclamat antitaurines, gràcies a ERC, Barcelona inclosa (així com Torelló, cosa que a alguns no els hi va fer gaire gràcia, mireu aquí).

No crec que valgui la raó que ningú els escoltava, ja no. Ja se us escolta, ja es va avançant, potser massa a poc a poc, però s’avança.

Que potser us emprenya que el PSC se us hagi rifat i que només els interessi que no feu casserolades (sorprenentment concorregudes) davant la seva seu? Segurament, però, per sort, no tot depèn del PSC en aquest país.

Hi ha molta gent que té sensibilitat (a diferent escala) sobre els drets dels animals, i tots sabem dins a quin electorat es mou bàsicament. Em costa imaginar lluitar electoralment amb el PACMA, malgrat els pocs vots que pugui tenir, no m’ho puc imaginar.

Aquest debat l’he tingut moltes vegades amb els amics antitaurins de Manlleu, millor poder influir en els partits parlamentaris que no competir-hi.

Millor un grup de pressió que un partit marginal (descrptiu, no pejoratiu), no? Qüestió d’eficàcia.

[@more@]