Passa al contingut principal

Immigració: drets, deures, ciutadania, opinions

Per la campanya de la JERC d’Osona, Ripollès i Lluçanès “Nous veïns, nous reptes”, que tractava el tema dels immigrats, vaig escriure un article, Amb els nous veïns, construïm la llibertat (clica aquí per llegir-lo), on parlava que havíem d’assumir la immigració com un fet real i estructural, i que presentava uns reptes que havíem d’encarar.

Que la integració no s’ha de fer només en qüestions de regularització de papers està clar, la integració ha de ser social i de ciutadania, i a través dels valors bàsics de la societat d’acollida, i a casa nostre no hi ha dubte que entre d’altres és la llengua, laïcitat, la igualtat de gènere i la democràcia.

Si tinguéssim estat propi i els catalans apliquéssim sistemes com l’holandès i poséssim exàmens o cursos d'assistència obligatòria de coneixement de la realitat social, cultural i política del país, algú ens tractaria de xenòfobs, jo ho trobaria normal i un bon pas per accedir al dret a vot sense tenir la nacionalitat (i per què no facilitar el procés de nacionalització?), i ho seria perquè seria una bona eina de coneixement de la realitat on viuen.

Per qui a Osona, l’alcalde de Vic, el demòcratacristià Jacint Codina, ha dit que s’hauria de fer un referèndum per decidir si els immigrats tenen dret a votar o no. D’això se’n diu una política planificada...

A l’altra banda trobem el socialista Burgaya que compara la immigració actual amb la dels 60 i 70 del segle XX, i diu que si es demana “que han d’estar arrelats, conèixer la llengua i tenir consciència nacional” als immigrats d’origen andalús no els hauríem deixat votar, sinó fos per imperatiu constitucional. Posats a mirar les comparacions de Burgaya sobre les diferents immigracions, no sé si també hauria posat límits a la immigració espanyola com demana que es faci en l’actual...

Burgaya, brillant professor de la Universitat de Vic d’Història Econòmica, posa al dit a la nafra quan diu que la dreta (a la qual considera tota nacionalista) no vol el vot dels immigrats perquè no tenen consciència nacional i situarien el seu eix electoral en el dreta-esquerra. Clar que si girem l’argumentació, podríem dir que ICV i PSOE volen el vot dels immigrats per la mateixa raó. La retòrica a vegades es gira en contra.

Com vaig intentar exposar en el post Resposta a la carta d’Andreu Espasa, historiador i comunista, crec que primer s’han de posar unes bases per crear un marc de polítiques d’immigració i després poder parlar de drets de vot, hem de començar la casa pels fonaments i anar pujant.

Articles d'un servidor sobre el fet dels immigrats:

Amb els nous veïns, construïm la llibertat

Que l'esquerra faci d'esquerra

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...